Acostumat a la rutina d'entrenaments per ciutat -bé, de rutina poc, perquè l'estómac decideix quan puc i quan no-, en aquests inicis del mes de febrer he completat una setmana especial. És difícil, de fet, completar una setmana com la que he fet. I dic especial, no per la quantitat d'entrenaments o de quilòmetres acumulats, que han sigut pocs, sinó per la qualitat.
Diumenge 3 vam fer una sortida amb l'Oscar, en Niko, en Pol i en Gerard pel Montseny. Era la segona sortida oficial que fèiem els Runners Fuckers, el club d'amics que hem format fa poc i que esperem que vagi creixent. Després d'un accidentat trajecte d'anada, vam arribar als peus del Turó de l'Home. Vam pujar la muntanya i, després, vam baixar per tornar a pujar, aquest cop a les Agudes. No ho vam fer per la carena perquè aquell dia feia un vent molt considerable. Ens van sortir 15 quilòmetres amb 1200 metres de desnivell positiu. Una sortida relaxada que segur repetirem en el futur. Amb una mica de sort encara visitarem els Pirineus abans que s'hi acabi la neu.
Dijous 7 me'n vaig anar a l'Aragó amb una amiga, la Núria. El motiu? Anar a entrevistar a tot un campió de la Tor de Geants, la cursa més dura d'Europa de trail running (330 km - 24.000 metres de desnivell positiu). És català i tot un exemple d'esforç i superació. Encara no sabeu qui és? Bé, en breu penjarem l'entrevista i us asseguro que val molt la pena! Però, ja que vam estar als Pirineus aragonesos, no vam voler desaprofitar l'ocasió per fer una sortida per la zona. La veritat és que ens vam trobar amb molta més neu de la que esperàvem i, de fet, no va ser fàcil trobar una ruta que estigues en condicions i que poguéssim fer sense raquetes o grampons -només portàvem cadenes-.
Finalment, vam optar per anar al Parque Faunístico Lacuniacha, pertanyent a la Comarca de l'Alto Gállego, que compte amb dos embassaments de gran bellesa com són el de Búbal i el de Lanuza. Des de la mateixa entrada del Parc, que estava tancat, vam enfilar cap amunt fins al Refugi Telera, seguint un camí marcat entre la neu. Curiosament, a mig camí ens vam trobar els excursionistes que havien fet el camí i sort d'ells ja que sinó, amb la quantitat de neu acumulada (fins a un metre i mig), hauria sigut gairebé impossible poder fer el recorregut. Un cop al refugi, i veient que el dia cada vegada s'estava posant pitjor, vam decidir tornar ràpid. En total 1 hora 50 minuts, a ritme tranquil. Vam acabar satisfets de l'entrenament i, sobretot, per haver pogut gaudir d'unes muntanyes amb tanta neu i d'una zona que personalment encara no coneixia.
Per acabar, aquest diumenge 10 ha sigut el torn dels 10 km de Badalona (ja em perdonareu que li digui entrenament tot i ser una cursa). L'he feta amb l'Oscar amb un objectiu concret: ajudar-lo a baixar de 45 minuts. Tot anava bé, amb el ritme previst, fins al quilòmetre 4,5, on coincidint amb l'entrada al Parc de Ca l'Arnús, l'Oscar s'ha quedat enrere a causa del flato. Un cop me n'he adonat, he baixat notablement el ritme amb l'esperança que es recuperés i es pogués tornar a enganxar, però no ha sigut així. Així doncs, m'he trobat amb mitja cursa per davant i, com es diu col·loquialment, en tierra de nadie. Com que les sensacions a nivell de cames eren bones, he decidit apretar i posar-me a 4:05 min/km. Però era massa atrevit i l'estómac m'ho ha fet pagar. Al km 7, sortint del Port, m'ha entrat un flato intens que m'ha obligat a baixar el ritme i a patir en els últims dos quilòmetres. Al final, 42:51.
L'Oscar, com m'ha explicat a l'arribada, no ha pogut mantenir el ritme. Llàstima! Però aviat ho tornarà a intentar i segur que serà sub45.
La veritat és que s'ha de felicitar l'organització de la cursa. Una bossa del corredor plena fins a dalt (amb samarreta, buff, diversos aliments, un bloc de notes etc.) a un preu raonable, uns serveis de qualitat, un circuit bonic (tot i que els dos últims quilòmetres perden l'encant) i un ressò a través de les xarxes socials, del correu electrònic, amb una aplicació específica per a mòbils... Vaja, que repetiré segur.
En una pròxima entrada posaré més fotos de la sortida al Montseny i als Pirineus aragonesos!
David
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada