 |
| L'assistència de públic va augmentar poc a poc Foto: goteborg2013.com |
El Campionat d'Europa en pista coberta celebrat el cap de
setmana passat venia marcat per l'absència de figures importants –la majoria
d'ells amb la mirada posada en la cita estiuenca de Moscou- però també per la
presència de joves promeses que han demostrat no solament ser el futur sinó el
present de l'atletisme europeu. A més, la competició tornava a Suècia 17 anys
després que el Globe Arena d'Estocolm acollís a centenars d'atletes del Vell
Continent. L'assistència de públic a l’Scandinavium Arena el divendres no feia
ser molt optimista, amb moltes localitats lliures, un fet que va estranyar a
més d'un doncs al país escandinau l'atletisme té un gran pes, al costat del
golf o els esports eqüestres, amb molts practicants. No obstant això, els
afeccionats es van anar animant a poc a poc fins a aconseguir, el diumenge, una
entrada més que bona.
Precisament, les xifres d'audiència de les diverses
emissions que va fer RTVE de l'Europeu són una bona mostra que l'atletisme
continua molt viu i que compta amb una important massa de fidels darrere. De
fet, amb visitar Twitter el dissabte a la tarda, en plena segona jornada, ja es
podia veure el seguiment. Els afeccionats van poder seguir la cita a través de
Teledeporte o bé per Eurosport, aquest últim de pagament. És d'agrair que Teledeporte
destinés gran part de la seva programació del cap de setmana al campionat si
tenim en compte el pes que se li dóna a Espanya a l'atletisme, que passa
generalment desapercebut en detriment del futbol, el bàsquet o el tennis. Sota
la direcció d'Ernest Riveras, el canal temàtic en obert va aconseguir uns bons
números. Si bé el divendres solament va arribar als 91.000 espectadors en la
sessió de tarda, el dissabte aquesta xifra va créixer fins als 149.000 i, ja el
diumenge, va aconseguir un pic de 251.000 seguidors. Unes dades que demostren
que l'atletisme en pista coberta també interessa, malgrat que la gran cita
atlètica d'aquesta temporada queda clar que és el Mundial de Moscou a l'agost.
Així doncs, cal destacar altres qüestions d'aquest esplèndid Europeu de Göteborg:
1. La participació espanyola. Sempre és difícil que hi
hagi unanimitat a l'hora de posar una nota al rendiment dels atletes en una
competició. Però, donat l’impàs en el què es troba la selecció, l'equip amb el
qual es comptava i les opcions reals de medalla, es pot qualificar de notable.
Ruth Beitia, la capitana de l'equip, era una de les favorites en salt d'altura.
Atenint-nos a la marca, la medalla era gairebé obligatòria. Però rivals com Tia
Hellebaut, Alessia Trost o les sueques Jungmark i Green prometien lluita.
Finalment, l'atleta càntabra, que al principi no havia d'estar a la cita per la
seva decisió de retirar-se, va ser l'única que va aconseguir alçar-se sobre
1,99. D'altra banda, hi havia moltes esperances dipositades en els 800 metres,
amb Kevin López i Luis Alberto Marco. Seria el sevillà el que acabaria
portant-se el gat a l'aigua amb una plata merescuda, per darrere del favorit,
el polac Adam Kszczot. En el Campionat d'Espanya de Sabadell, Juan Carlos
Higuero va exhibir la seva fortalesa i la seva punta de velocitat. Precisament,
aquesta potència al costat de la intel·ligència tàctica feien albergar
esperances en els 3.000 metres. I vaja si es va exhibir. Amb experiència i
sobretot molta sang freda, el burgalès va esperar el moment just per atacar i aconseguir una
altra plata. Com també de plata va ser la medalla que va aconseguir Isabel Macías
en els 1.500 metres. Si bé s'esperava un metall en aquesta prova, pocs pensaven
que seria Macías qui la portaria. Natalia Rodríguez no va poder disputar la
final i l'altra component espanyola la va suplir a la perfecció. Justament, les
lesions de la tarragonina i d'Ángel David Rodríguez van ser el major pal doncs
tots dos estaven destinats al podi.
 |
| Beitia, la flamant campiona d'Europa en salt d'alçada |
2. Celebració amb mesura. Les quatre medalles són
benvingudes i cal gaudir-les i assaborir-les. Si bé és cert que queden lluny
els 12 metalls aconseguits a Madrid 2005 o els 10 de Birmingham 2007, el
resultat és un bàlsam i un alleujament si tenim en compte els antecedents més
propers. El daltabaix dels Jocs va fer molt mal i el (no)canvi de la cúpula directiva
de la Federació després de les eleccions van crear un escenari que pintava
negre. El botí portat de Göteborg és bo però no és per tirar coets. El partit
de debò es jugarà a Moscou aquest estiu. Allà, els països no reservaran a ningú
i tots sortiran a mossegar. Excepte inoportunes lesions o decisions personals
al marge, les grans estrelles estaran en el tartà. A la capital russa es podrà
fer un diagnòstic real sobre la salut de l'atletisme espanyol.
3. Imatge del Campionat. Cites d'aquesta categoria acostumen
a deixar més d'una imatge destacada però, d'entre totes elles, cal citar la de
Renaud Lavillenie. El francès va acabar plorant després de finalitzar la prova
malgrat l'or aconseguit, que suposa el seu tercer títol consecutiu i mantenir
l'hegemonia en una de les poques proves de la competició que comptaven amb els
grans especialistes -concretament els tres medallistes olímpics-. Després
d'aconseguir el primer lloc amb un salt sobre 6,01 metres i una lluita amb els
alemanys Otto, Mohr i Filippídis, Lavillenie ho va intentar sobre 6,07. Malgrat
que no va tirar el llistó, aquest no es va quedar al suport sinó damunt, fet
que segons el reglament suposa anul·lar el salt. Així doncs, l'alegria del
campió per aconseguir un altre or es va convertir en una amarga tristesa.
D'haver aconseguit el salt, Lavillenie hagués aconseguit la segona millor marca
de la història, solament per darrere del inassolible registre que va aconseguir
en el seu moment Sergei *ubka -6,15, a Donetsk el 1993-.
 |
| El francès, instants després de veure com el jutge anulava el salt |
4. La polèmica. No és un assumpte nou però després de la
cita europea torna a estar a debat. Les polèmiques nacionalitzacions, que són
freqüents en aquests últims anys i que han generat un bon nombre de detractors
ja que, més enllà de l'aspecte legal, posa en qüestió l'ètica de l'esport. El cas més
evident és el de la sueca Abeba Aregawi, d'origen etíop, que va aconseguir
els papers corresponents just a temps per participar en el Campionat. Era la
gran favorita en els 1.500 metres i va confirmar els pronòstics amb una fàcil victòria sobre la segona classificada, Isabel Macías, a la qual li va treure
10 segons (4:04.47 per 4:14.19).
 |
| Aregawa, a distància de les seves rivals durant la prova |
5. Canvi d'aires en la direcció. Si bé és cert que el màxim responsable de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) segueix sent el mateix, és a dir, José María Odriozola, després de les passades eleccions es van realitzar alguns canvis en l'estructura directiva que poden haver contribuït positivament a l'actuació dels atletes. És el cas, per exemple, del nou director tècnic, Ramón Cid, que ha introduït alguns criteris nous. Per cert, Cid va valorar els resultats dels seus homes de "notable", va destacar la bona barreja que formen atletes joves i veterans, va lamentar les baixes d'última hora d'Ángel David Rodríguez i Natalia Rodríguez i va afirmar que "el 70% de l'equip ha estat en els seus objectius o lleugerament per damunt".
6. El medaller. La classificació final per equips segons el
nombre de metalls la va acabar liderant Rússia amb 14, sent la setena vegada
consecutiva que aquest país s'imposa. França, Regne Unit i la citada Rússia van
ser els països que van obtenir més ors. Espanya va acabar cinquena.
7. Elements nous en l'organització. Els màxims encarregats de l'esdeveniment, en un país que estima l'atletisme, van voler donar-li un toc original i van potenciar un espai annexe a l'estadi: el Market Square. Aquí es va realitzar la classificació de llançament de pes el dijous -la primera prova- i totes les cerimònies de lliurament de medalles. És per això que, just acabar el 4x400 masculí -l'última prova del campionat, en la sessió vespertina del diumenge- l'Scandinavium Arena es va buidar ràpidament, doncs la major part del públic es va dirigir al Market Square per veure les cerimònies dels vencedors. A més, durant els quatre dies tots els visitants van poder gaudir en la instal·lació de múltiples activitats com practicar el golf o la vela, caminar sobre l'aigua entre altres activitats físiques, a part de comptar amb una àmplia oferta de restauració.
 |
| Un llançador durant la classificació, al Market Square |
David Giménez
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada