Montserrat, com m'agrades! ~ Agafa'm si pots

diumenge, 10 de març del 2013

Montserrat, com m'agrades!

19:29 Agafa'm si pots No comments

D'entrada, s'ha d'aclarir que amb Montserrat em refereixo a la muntanya, no a una dona jeje Aquesta muntanya té alguna cosa que m'atrapa, que em fa quedar-me embadalit cada vegada que la tinc davant. Majestuosa, forta, molt imponent. A més, és impossible oblidar les gotes de suor que hi he deixat en la pujada fins al Monestir per acabar la Gràcia-Montserrat i la Matagalls-Montserrat. Després d'una nit sense dormir i amb forces quilòmetres i metres de desnivell a les cames, acabar en un escenari així és únic, especial. Per molt que la pujada final, no excessivament llarga però castigadora, t'obligui a exprimir-te.

Ahir, amb en Pol, vam fer un entreno maco, no massa llarg però molt intens. A les 10 del matí ja estàvem en marxa. Vam seguir el roadbook d'en Pol que, com podeu veure a la imatge, era de màxima qualitat i que ens va ser de gran utilitat -això últim no és ironia-. Vam sortir d'una carretera al costat del pàrquing de l'estació del cremallera. Al cap d'uns 2 km vam agafar un corriol a l'esquerra i d'allà, pujant poc a poc, vam arribar al Monestir de Santa Cecília. Un cop allà vam entrar en un altre corriol, a l'esquerra de la carretera, i amb alguns problemes d'orientació inclosos vam arribar a la canal de Sant Jeroni.

Un roadbook senzill però efectiu Foto: David G.

El primer tram de la canal, el més complicat tècnicament Foto: David G.

Pel que havíem llegit, aquesta canal era tècnicament una mica complexa, fins i tot perillosa si les pedres i roques estan mullades. Com era el cas. Vam tenir sort, però, que una parella jove que hi anava a escalar ens van ensenyar com pujar el primer tram, el més complicat. Agafats a les cadenes de la paret i mirant de posar bé els peus, finalment ens en vam poder sortir. La resta de la canal és tècnicament més fàcil, tot i que cal estar atent en tot moment i no relaxar-se fins arribar a dalt de tot. A més, tot i que no ho sembla, les pendents són exigents i vam acabar realment amb les cames tocades. Això sí, les vistes a dalt de tot, rodejats de turistes -la major part procedents del Monestir- mereixen tal esforç.

A Sant Jeroni, amb unes vistes espectaculars Foto: Turista

Plàtan i cap a baix que fa baixada! A bon ritme vam fer tot el camí que porta al Monestir. Va ser la primera vegada -si no compto les vegades que hi he anat de petit- que feia les escales finals de pujada sense haver-hi cap arribada de cursa a la plaça. I també va ser la primera vegada que feia la pujada de la muntanya des de Monistrol però de baixada.

Finalment, a les 14:15 ja estàvem esperant el tren de tornada. 24 km i 1.400 metres de desnivell positiu. Per rematar-ho, a l'arribar a Mataró vam anar directes a jugar un partidet de bàsquet amb excompanys d'equip. Un bon final. Aquest matí he fet 5 km a la cinta per recuperar ja que em noto les cames tocades.

Estic molt content de l'entrenament, on vaig disfrutar molt -un recorregut el que vam fer, per cert, 100% recomanable-.

Ara mateix, la motivació de cara a Pels camins dels Matxos està al màxim. Portava dues setmanes amb més volum i en aquesta que acabo he sumat 50 km. N'estic segur que, per molts quilòmetres que faci, arribaré a Torelló el 21 d'abril amb molts dubtes. Bàsicament perquè l'estómac sempre estarà allà per arruïnar-me la cursa. Però, per la meva part, d'esforç, entrega, ganes i motivació no en faltaran. Això segur.

Per acabar, felicitar al meu germà Albert, que aquest matí ha fet la seva segona cursa, la Transplant run de 5 km- i amb marca personal. En res estarà apretant-me els talons jeje I també a la Núria, que ha acabat la Ruta dels Tres Monestirs amb bones sensacions. I tractant-se de 52 km, això és important!