Benvinguda

“ Devíem passar tot just pel km 6 del recorregut. Així doncs, si els comptes no em fallaven i el cansament no em feia errar en els càlculs, quedaven uns 20 minuts ben bons per arribar a la meta. Havia reduït força el ritme i costava avançar cada vegada més. Sens dubte, no ajudava gens el fet que tot just en aquell moment em tocava pujar la gran rampa de Montjuic, camí a l’Estadi.  Devia ser això - tenir el gran honor de trepitjar i donar una volta sencera a l’històric (i renovat) tartà dels JJOO del 92 – que em mantenia la il·lusió i la força per superar aquells moments complicats. El cansament, el recorregut i sobretot la forta calor estaven convertint en patiment el que representava ser una plàcida cursa ”.

Aquesta és una de les diverses vivències que hem tingut el plaer de gaudir. Totes aquestes emocions i sensacions descrites –no totes bones – no fan res més que reflectir i a la vegada encobrir la nostra gran passió.  Pels que no freqüenten la nostre activitat o simplement no l’han realitzat mai, troben incomprensible el nostre esforç, treball, dedicació, voluntat i sacrifici i ho veuen simplement com una gran pèrdua de temps. Però, el que ells consideren una despesa és per nosaltres, ni més ni menys, una inversió. Difícilment algú de nosaltres aconseguirà fer-los canviar d’opinió, per moltes raons que els hi podem donar. Possiblement és difícil entendre les raons que ens porten a sortir al carrer a les nou de la nit d’un dia qualsevol del mes de desembre, quan aguantar el fred i el vent és tot un repte i quan l’escalfor del radiador ens tempta imperiosament a quedar-nos a casa. O a sortir a les cinc de la tarda d’un dia de ple agost amb el sol fonent el calent asfalt del carrer i amb la sensació d’estar immers en una olla bullent. Això, pels individus més comuns, seria més aviat una bogeria o una temeritat, per nosaltres en canvi, una activitat més. És el pa de cada dia. 

Segurament nosaltres tampoc aconseguiríem convèncer a la resta de perquè fem el que fem. Que té el running que no tinguin la resta d’esports? Per què tant d’esforç i sacrifici per uns segons de glòria? O senzillament...Per què córrer? Hi ha múltiples raons: per a superar-se a un mateix, com a hobby i manera de passar el temps lliure, com a ‘excusa’ per poder viatjar, per a establir noves relacions socials i conèixer gent nova o perquè saludablement és molt bo. Aquestes són només algunes de les moltes raons que hi ha. Nosaltres, però, ens quedarem amb una de bàsica i sens dubte la més important: Corro perquè m’agrada i em fa feliç.  

Des de la perspectiva de dos joves corredors de curses populars, de dos aficionats, iniciem aquesta petita aventura en forma de blog per tal que pugui servir per a altre gent. Aquí, anirem relatant les nostres experiències en el món del running i explicarem tot allò que hi estigui relacionat i que pugui interessar (cròniques, noticies d’interès, competicions, novetats...). Així doncs, des de Mataró i des d’un petit poble d’Itàlia (i amb altres col·laboracions), intentarem anar explicant allò que passa dia a dia.

Estarem encantats de rebre comentaris, suggeriments etc. de tots aquells que passeu pel blog i vulgueu deixar la vostre opinió.

Max & David

Posted in: