Onze de setembre, dia de la Diada, dia de la cursa de l’Interesport a Mataró, la nostra ciutat. Una cursa de 10km amb un recorregut gens planer que a simple vista podia sembla dura, tenint en compte que la cursa de Les Santes (les Festes Majors de Mataró) és de 5km i és una cursa dureta amb pendents pronunciats una de 10 podia ser una mica més dura. Però fos com fos ja estàvem situats a la línia de sortida els 4 components que havíem decidit realitzar-la, en David, l’Oriol, en Pere i jo.
La sortida va ser a les 9 del matí i al voltant d’un miler de corredors la vam prendre. La cursa sortia del passeig marítim però ràpidament l’abandonava per pujar per la carretera de St.Simó. El ritme que volia intentar mantenir era de 5 minuts al quilòmetre i vaig fer tota la cursa, de principi a fi, amb en Pere, va anar bé perquè així tenies algú amb qui parlar de tant en tant o comentar el que pensaves i que si un dels dos li fallaven una mica les forces l’altre tirava d’ell i així vam fer una bona cursa, val a dir que era la primera cursa de 10km d’en Pere i que la va superar amb molt bona nota. Estàvem pujant per St.Simó que ja es veien alguns nois sobretot, de 15 anys que havien fet una sortida molt ràpida i sense estar acostumats a fer cap mena de cursa a la primera pujada ja estaven caminant i traient el fetge per la boca, havíem agafat un bon ritme i els corredors que ens havien avançat al començament mica en mica els vam anar avançant, per sort aquesta va ser la tònica de la cursa i és una cosa que s’agraeix ja que t’anima veure que tens les forces suficients per poder encara anar avançant alguns corredors.
Després de fer uns 500 metres pujant per la carretera vam torçar a l’esquerra en direcció al Parc Central, també era un tram de pujada però les cames aguantaven bé, a més, pel que havien dit per megafonia al moment de la sortida l’avituallament es trobava al km 4 i calculàvem passar-lo en 20 minuts i això voldria dir que equivaldria al final del Parc Nou o a la Plaça de Granollers... mentida, no era així, l’avituallament no apareixia i no apareixeria fins al km 6 més o menys, a l’altura del col·legi Camí del Cros, aquest tros ja era de baixada i la part que consideràvem difícil ja l’havíem passada així que al entrar al polígon industrial de Pla d’en Boet vam decidir incrementar una mica el ritme, el cos va respondre bé i ens sentíem còmodes, deixant enrere el polígon entràvem al Camí Ral, faltava poc més de dos quilòmetres i el rellotge marcava uns 38 minuts, era possible arribar als 50 minuts previstos. M’esperava que el tros del Camí Ral se’ns pogués fer llarg, però no va ser així i no ens en vam adonar que ja vam trencar a la dreta per tornar a entrar al passeig marítim i afrontar els últims 500 metres, vaig mirar el rellotge i marcava uns 49 minuts, li vaig comentar a en Pere i em va dir d’intentar entrar als 50 minuts, així que vam accelerar el ritme considerablement per fer un últim esforç, vam passar per el pas subterrani del Callao i vam pujar la rampa següent, el recorregut no era el que ens pensàvem, ja que crèiem que pujaríem les escales que hi ha i ja arribaríem a temps, fos com fos vam acabar de treure forces per fer un petit esprint final i vam arribar amb 50.59 en Pere i 51.01 jo, malgrat haver entrat davant d’ell jo estava situat uns metres per davant seu a la sortida i vaig passar per la línea de sortida uns segons abans que ell, de totes maneres, els dos molt contents, jo havent fet el millor temps fins ara en un 10 mil i ell havent completat amb èxit el seu primer 10 mil.
Un cop recollida la bossa del corredor, haver begut aigua i demanar l’entrapà a l’arribada ens vam trobar amb en David i l’Oriol, en David la va completar amb un temps de 44:43 i l’Oriol, que es va aferrar al professor de matemàtiques que l’havia avançat a l’altura del Camí Ral i va aprofitar al final per avançar-lo sobre la línea de meta i tornar-li la jugada la va acabar amb 47:59, cal felicitar-lo perquè per a ell també era el seu primer 10 mil. Al final tots contents i amb bones sensacions, per fi s’han notat els entrenaments, que un cop deixada enrere la lesió al genoll en qüestió d’un mes he aconseguit rebaixar en 3 minuts el temps fet en l’últim 10 mil a Malgrat de Mar.
Oriol, David, Pere Max
I la setmana que ve..... arriba la temuda Matagalls-Montserrat amb en David, en Pol, en Joan i jo, en Max, esperem que hi hagi també la sort que fins ara ens ha acompanyat!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada