OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Retorn, als 2000 de Sants

Després de tant de temps carregant el "treball" d'actualitzar a en David per diversos motius (inactivitat a Italia, posteriors examens de l'universitat i aussència a començaments d'agost) ha arribat el moment de cambiar això, i de quina manera podia ser millor que amb la petita crònica de la cursa que vaig disputar amb l'Òscar el diumenge passat al barri de Sants, els 2000 metres de Sants.

Un cop vaig tornar d'Italia, a començaments d'agost, vaig decidir que havia de fer alguna cosa per tornar a córrer, ja que degut a la mancança d'espais per córrer allà on em trobava i els exàmens finals, van fer que fós molt difícil de poder mantenir una activitat física com la desitjada. La realitat era una, estava en molt baixa forma, després d'aquest parell de mesos, fins i tot és possible que més, sense absolutament rès d'activitat física, vaig decidir posar-li fi i sortir a "moure les cames" un dia de començaments d'agost, resultat? l'esperat, un nivell de forma realment baix, es notava que si volia tornar a competir en alguna cursa de 10km hauria de sortir a córrer vàries vegades per tornar a recuperar el tò. Vàren anar passant els dies i quan en tenia oportunitat aprofitava per sortir a fer alguns quilòmetres pel passeig marítim i port de Mataró. L'entrenament estava focalitzat en "preparar" amb poc temps, la cursa del diumenge passat, els 2000 metres de Sants, els entrenaments van consistir en sortides de poc quilòmetratge però en intentar guanyar, en cada sortida que fèia, velocitat, i així va ser, passaven els dies i els cronos baixaven entrenament rera entrenament, el qual em donava motivacions i ganes de sortir a córrer per tornar a recuperar la forma que havia deixat enrera.

En l'edició d'enguany no hi va poder ser en David, que hauria realitzat la seva 2a participació en la cursa, com l'Òscar, que el va acompanyar l'any passat, però en principi haviem de ser tres els integrants de la cursa, l'Òscar, en Nicolau i jo, desafortunadament, en Nicolau no va poder venir a l'últim moment i vam acabar siguent l'Òscar i jo.

Per anar fins a Barcelona vam haver de "matinar", fèia temps que no ens tocava aixecar-nos a les 6.30 per anar a cap lloc. Vam trobar-nos a l'estació i, per sort, aquest diumenge va ser el primer dia que quedava restablert amb normalitat el servei de ferrocarrils d'entrada a Barcelona i per tant no haviem de fer cambi i agafar cap metro, el qual ens va facilitar l'anada cap a Barcelona i optimitzar el temps. Després d'inscriure'ns a la cursa i haver-nos ja cambiat vam començar a estirar i escalfar una mica, alguna cosa em fèia preveure que hi havia alguna cosa que fallava, potser era la falta de son, potser la falta d'un esmorzar, o potser la suma de les dues coses. Les cames me les sentia pesades i les sensacions no eren del tot les esperades, l'Òscar em va recomenar que mengés alguna cosa abans de la cursa, però veient l'hora que era vaig pensar que potser millor no menjar ja rès i que ja en tindria prou amb el cafè que m'havia près al matí, total, havien de ser només dos quilòmetres..


Una mica més tard del previst va tenir lloc la cursa femenina, de també 2000 metres, estava composta d'unes 12-15 participants, a continuació havia arribat el nostre torn, ens vam col·locar bastant endavant, les intencions que teníem era, l'Òscar de baixar dels 7.30 i jo d'aproximar-me com més millor als 7.40, vam sortir bé, i de seguida es va estirar una mica el grup dels 130 participants que deviem ser, els primers tiraven i de seguida vam ocupar les nostres posicions respectives, vaig intentar seguir el pas del meu company, i tot anava bé fins que, a partir dels 500 metres vaig començar a sentir com m'apareixia de cop un dolor bastant fort a la part alta del cap, em vaig quedar sorprès, mai m'havia passat i encara que no sabia a què era degut el motiu estava clar, o a la falta de son, o a la falta d'aliment, o a la cafeina, o potser la combinació d'aquests tres elements, fos com fos no volia plantejar-me abandonar, portava tant sols 500 metres, i me'n quedaven 15000, em vaig veure però obligat a baixar el ritme, no per desgast físic i perquè notava que no podria aguantar tota la cursa aquest ritme, sinó que si l'intentava mantenir o augmentar el dolor augmentava paral·lelament, al pas pel primer quilòmetre el dolor havia augmentat, anava amb una ma al cap, intentant-me fer alguna espècie de massatge, com si això hagués de reduirme el dolor, rès, el dolor seguia al mateix lloc i només podia continuar corrents i acabar de completar el quilòmetre final, evidentment l'Òscar va seguir tirant i quan quedàven 500 metres me'l vaig creuar, quan ja afrontava la recta cap a la meta, que esbufegava suposo que degut a que, com havia comentat durant l'escalfament, es notava les cames molt pesades. Finalment, vaig intentar treure forses i passar del dolor al cap per intentar fer un petit sprint final de 50 metres i arribar amb un temps de 8.10 minuts, molt per sobre del temps esperat i que hagués volgut fer, l'Òscar va arribar amb un temps de 7.40, com el que havia fet l'any passat en la mateixa cursa.

Van haver de passar bastants minuts perquè em comencés a trobar millor i, encara que el motiu exacte no el sàpiga, se que la combinació de no haver pogut dormir tot el necessari, no haver esmorzat, i haver-me près dos cafès, ha de ser una cosa de la qual aprendre'n i que no es repeteixi en cap altra ocasió, ara però queda el regust amarg de pensar que si no m'hagués trobat en aquestes condicions el temps final hagués pogut ser, bastant provablement el desitjat i que els entrenaments durant l'agost s'haurien vist reflectits, però bé, dels errors se'n aprèn i de ben segur que l'any que ve hi tornaré per demostrar-me que un bon temps en la cursa dels 2000 de Sants és possible.                                                                                                                          (Òscar i jo)      

A nivell personal els propers dorsals seran, si sóc encara a Mataró, la cursa de 10km de la ciutat i si no, a la que ja estic inscrit i que per tant espero haver tornat d'Italia (on haig de fer examens el 14 i 15 de setembre) serà la cursa de la Mercè, la meva primera participació en aquesta cursa i que de moment hi aniré sol ja que en David disputerà la seva tercera edició consecutiva de la Matagalls-Montserrat amb en Joan i en Pol, té el mateix dia una cursa de muntanya.


Salut i quilòmetres!

Agafa'm si pots

2 comentaris:

Moments de dificultats com el que descrius son, segurament, consequència de tot el que abans has explicat.. A banda de que fer un 2000 en ser una distància curta i portar un ritme molt explosiu té les seves consequències... Vas fer bé afluixant el ritme... No es necessari arriscar-se més del compte quant un no es troba en condicions... Segur que a les properes curses la cosa va molt millor...

amb el poc entreno que portaves a sobre no està pas malament!!

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More