OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

dimarts, 9 d’agost de 2011

Setmana perfecte

Aquesta setmana passada ha sigut, sinó la millor, una de les millors que he tingut esportivament parlant. Si el divendres aconseguia marca personal a Argentona en 5 km, rebaixant-la en un minut i mig, totalment inesperat, diumenge a Malgrat pujava per segon any consecutiu al podi també amb millor marca personal, aquest cop en 10 km.).
Diumenge al matí tocava matinar de valent per anar a la Cursa de Malgrat, que començava molt d'hora (8:30). Les sensacions escalfant minuts abans amb en Joan eren, igual que a Argentona, no gaire bones. 
Al podi, enguany segon
Un cop a la línia de sortida, les ganes de fer-ho bé superaven aquestes males sensacions. Els primers km eren molt ràpids i la calor es deixava notar tot i que no feia un sol aclaparador. El pas pel km 5 (20:28) demostrava que estava anant força ràpid, potser massa. A partir dels següents km's ja vaig notar que, efectivament, havia desgastat massa al principi i que patiria segur a la part final. Els últims km's - que es fan per un camí etern envoltat de camps de pagès sense cap tipus d'ombra - es van fer durs i vaig arribar a la meta desfondrat. Temps de 41:53 (rebaixant també l'anterior marca en mig minut) i de la categoria Júnior.

L'altra molt bona notícia va ser que en Joan, tot i també patir, va arribar uns minuts després (45:53) quedant 3º. Per tant, tots dos al podi!

Tot i la marca personal i la segona posició, la alegria es incompleta ja que la cursa en sí, la gestió que vaig fer d'ella, no va ser la correcta i vaig desgastar massa ràpid per acabar patint molt en els últims km's. Però bé, també s'ha de dir que la calor no va ajudar massa.

La part curiosa d'aquesta setmana és que aquestes dos curses havien de servir com a simples entrenaments de cara als objectius de veritat que venen al mes de setembre. Però suposo que un cop a la línia de sortida, és inevitable que sorgeixi l'esperit de lluita i competitivitat i vulguem donar el màxim, no?

Agafa'm si pots

2 comentaris:

Molt bé..!! Moltes felicitats... I aixó que estem en plenes vancances... Els podis sempre serveixen com a estímul pero no us hi acostumeu, eh..?? Que després es troben a faltar...!!

Gràcies Carles! Sí, el que està clar és que els podis només arriben ara, d'aquí poc ja serà ben difícil. Però mentre es pugui, s'haurà de gaudir! jeje

Salut

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More