Epic 5

Del 5 al 9 de maig va tenir lloc, a l'arxipèlag de Hawaii una de les competicions que podriem considerar com, si més no, de les més exigents física i mentalment que existeixen a dia d'avui. 

La prova, entre la seva duresa, que després explicarem, té una altra paculiaritat, només hi ha 5 participants, seleccionats privadament per l'ortanitzador (i a la vegada participant) Jason Lester no hi ha dorsals, no hi ha una competició per saber qui és el millor ni hi ha rivalitat, l'objectiu de la cursa és que tots els participants aconsegueixin acabar la prova i al mateix temps recollir fons per la ong que ells desitjin o per la neverstop foundation, fundació creada per el mateix creador de la competició.

I doncs, en què consisteix aquesta competició? Consisteix en ni més ni menys que realitzar, durant 5 dies seguits, en 5 illes diferents de l'arxipèlag, 5 ironmans, un cada dia. Destaquem en aquesta edició la participació del català Josef Ajram, inversor en borsa i triatleta de distàncies d'ultrafons. Josef va completar amb èxit l'Epic 5, i encara que fos una competició on el temps final no és el que comptava i no hi havia una classificació a la que imposar-se és de destacar que va finalitzar 4 dels 5 ironmans en la primera posició i va finalitzar la prova encapsalant el millor temps final respecte als altres participants, un temps de 59 hores i 50 minuts va ser el que va necessitar per completar els 19 km de natació, 900 km en bicicleta i 210 km de cursa a peu al llarg de 5 dies on el temps no va acompanyar del tot.

Agafa'm si pots

Read More

Cursa de Canet, cursa trencacames

Aquest diumenge vaig córrer, finalment jo sol, la segona edició de la Canet Race, de 10 km. Sabia d'entrada, pel que havia pogut llegir en algunes webs, que el recorregut tenia alguna que altra pujada i que no era una cursa per fer marca. Un cop fet el recorregut, és evident que la cursa no era per fer marca. Mai havia corregut una cursa de 10 km tan trencacames com la de Canet, realment dura. 

La recta final d'arribada, patint

Amb pocs participants a la sortida (419 arribats) comença la cursa, això sí, força acollidora. El fet que la primera recta sigui de pujada ja és un avís del que ens espera. El circuit és de 5 kms, així doncs, s'han de completar dos voltes. Després d'un primer km de pujada constant, gir a la dreta i primera pujada dura. El sol que es deixa notar no ajuda massa a tirar endavant. Després de la pujada i d'uns quants zig-zags, altre cop gir a la dreta per baixar el mateix que tot just després tornarem a pujar.  Amb alguna molèstia al bessó esquerra (que ja tenia des d'abans de començar) arribo a la última pujada, la més dura. Una llarga pujada amb corba a dreta i esquerra que et fa pujar fins la part més alta del poble. Un cop allà i fins l'arribada un parell de fortes baixades que s'agraeixen (tot i que no vagin massa bé per les cames) i vàries rectes pel centre del poble. A partir del km 7 començo a notar l'esforç i no les tinc totes per si aguantaré fins al final i no punxaré. Igual que a l'Hospitalet, intento apretar a l'últim km i arribo en un temps final de 42:50 (segona millor marca personal). Ritme de 4:17, 67è de la general i 9è de la categoria. 

Donat el dur recorregut, estic força satisfet del temps realitzat. La veritat és que tan a l'Hospitalet com a Canet les sensacions han sigut bones i s'ha de seguir per la mateixa línia. Aquest diumenge toca la Cursa de Nou Barris, també de 10 km, on espero consolidar aquestes sensacions amb un bon temps.

De cara a aquesta setmana i la següent, ja farem algun post de la Núria-Queralt, on jo i en Pol ja hi estem inscrits. Queden menys de dos mesos perquè arribi el gran dia i els nervis ja es comencen a notar! A banda, també farem referència, ja que no ho podem deixar passar, a la gran gesta que ha aconseguit el triatleta Josef Ajram que ha completat l'Epic 5 (cinc proves ironman en cinc dies en cinc illes diferents de Hawaii). En Josef  és un esportista que tan en Max com jo idoletrem i ens sembla un autèntic campió, per la qual cosa des d'aquest blog intentarem informar-vos de les seves gestes (pels pocs que no el conegueu).  

Salut i km!


Agafa'm si pots

Read More

Nocturna de l'Hospitalet: oportunitat malgastada

Aquest dissabte tocava la segona edició de la Nocturna de l'Hospitalet de 10 km, cursa que ja vam córrer l'any passat i que realment ens va agradar força. Tot i així aquest any només hi anàvem dos i el meu acompanyant no era cap dels tres de l'any anterior, aquesta vegada venia en Joan.
Una cursa nocturna sempre és diferent i especial ja que no n'hi ha gaires i a mi particularment totes les que he fet m'han agradat molt i m'han sortit bé. Després d'un parón de dos setmanes, la idea era recuperar sensacions. En Joan, per la seva banda, anava amb la intenció de millorar la seva millor marca, aconseguida als Bombers.

Abans de començar la cursa vam decidir que aniríem com a mínim els cinc primers kms junts i que jo li faria de "llebre", portant un ritme còmode.
Així doncs els primers kms els vam superar sense gaires problemes i vam creuar el km 5 amb 23:15. Estava clar que per el seu objectiu, anàvem bé i estava molt a prop. Ara, per la meva part, el pas per la meitat de cursa havia sigut massa lent i seria realment difícil recuperar els minuts perduts. A partir del km 6 vam apujar el ritme i els dos aguantàvem força bé, sense complicacions. En Joan estava anant molt bé i tot i fer en algun moment la "goma", no es va desenganxar mai de mi. En l'últim km vaig decidir que era moment de apujar el ritme veient que la cursa s'acabava i les sensacions tan de cames com d'estomac eren bones. S'ha de dir que vaig fer, possiblement, el km més ràpid que he fet mai en una cursa, a un ritme elevadíssim que em quedaré amb les ganes de saber quin era exactament. Tot i aquest tram final de cursa, els minuts perduts al principi no es van poder recuperar i vaig fer un temps normalet (44:39).
En Joan, tot i el meu canvi de ritme, va poder aguantar molt bé i només va cedir uns metres, per acabar en 45:05. Marca personal i molt bona cursa per a ell.

La cursa doncs em deixa un costat negatiu i un de positiu. Per una banda el temps, que no és res de l'altre món i que pel tipus de cursa, hauria d'haver sigut millor. Per l'altra, les sensacions al llarg de la cursa. Cap molèstia a les cames, i el que és més important, cap problema estomacal. Possiblement la primera cursa que em passa. És per això que em queda aquest regust, ja que si no arribo a ser tan conservador la marca hauria sigut força bona.

De cara al cap de setmana següent, encara no sé quina cursa correré: la de muntanya de Rubí (11 km) o la de Canet (10).

Agafa'm si pots

Read More

Després d'un temps..

Després d'un temps sense poder actualitzar, per problemes diversos, examens, arribada un altre cop a mataró i falta de temps per fi puc tornar a disposar de minuts per poder actualitzar.

En tot aquest temps poques coses han passat, com he dit, no tenia ni temps per poder actualitzar, per tant encara menys per poder sortir a córrer degut a l'examen que tenia l'últim dia de classes abans de setmana santa, l'arribada aquí ha sigut bona, va ser ja dimecres de la setmana anterior i s'intenten disfrutar tant com es poden les vacances i més amb el temps que fèia que no estava per aquí.

Aprofitaré aquesta actualització per fer esment i recordar que aquesta nit en David, amb la companyia d'en Joan, disputarà la segona edició, tant per part de l'organització com en participació seva (on l'any passat la vam córrer tant ell com jo) de la cursa nocturna de l'Hospitalet, una cursa que l'any que ve deixava que desitjar degut a la falta d'organització i falta de carrers tallats i que ens va suposar en un petit tram atravessar carrers de circulació de cotxes. Esperarem la seva crònica i com ha sigut la seva experiència en aquesta segona participació, si han cambiat coses cap a millor i les sensacions que ha tingut després dels seus pocs entrenaments també deguts per tema d'estudis.

Des d'aquí ens queda només esperar que hagueu disfrutat o estigueu encara disfrutant d'unes bones vacances de setmana santa.

Salut i quilòmetres

Agafa'm si pots

Read More

Recomanacions pel Sant Jordi 2011

S'acosta el dia del llibre i la rosa, un dels dies més bonics dels que es celebren a Catalunya, Sant Jordi. Enguany hi ha mil i una novetats pel que fa a llibres, amb propostes de tot tipus que dificulten bastant l'elecció final d'un o altre.
No teniu clar quin llibre escollir? Des d'aquí us en volem proposar un recull, relacionats amb el món del running però també de l'esport en general. Alguns són novetat d'aquest any i altres ja fa temps que estan a les llibreries. Sigui com sigui, un recull de recomanacions per a aquells que encara no tenen massa idea del que agafaran. Tot sigui per fomentar la lectura i animar al lector a endinsar-se al sa i divertit món de l'esport.

Si sabeu d'algun llibre que estigui bé i ens el voleu proposar, estarem encantats d'afegir-lo a la llista!

Bon Sant Jordi a tothom!




CÓRRER O MORIR, de Kilian Jornet

Més informació, aquí










¿DÓNDE ESTÁ EL LÍMITE? de Josef Ajram

Més informació, aquí










CATORCE VECES OCHO MIL d'Edurne Pasaban

Més informació, aquí

DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER de Haruki Murakami

Més informació, aquí

CÓRRER PER SER FELIÇ, d'Arcadi Alibés

Més informació, aquí

ULTRAMARATÓN, de Dean Karnazes

Més informació, aquí

BAJO LOS CIELOS DE ASIA, d'Iñaki Ochoa de Olza

Més informació, aquí








Agafa'm si pots

Read More

Recuperant sensacions

El passat cap de setmana no hi va haver cursa i ara en vindran uns quants en què tampoc n'hi haurà cap. Després d'aquestes dues setmanes en què no he pogut entrenar amb regularitat, toca posar-se les piles i recuperar el to físic. És increïble i alhora un gran obstacle veure com allò que guanyes a base d'esforç durant setmanes i setmanes es pot perdre fàcilment en uns quants dies... Així doncs aquesta Setmana Santa intentaré recuperar part de les sensacions i del nivell que havia assolit. D'entrada avui he completat un entrenament per muntanya de 13 kms amb en Pol fent bones i dures pujades. La idea és sumar mínim 4 sessions assolint en total de 40 kms cap amunt.  A partir d'aquí s'haurà d'anar acumulant per tal d'arribar en un òptim estat a la següent cursa, que en principi no serà fins el 30 d'abril a la Nocturna de l'Hospitalet, on faré de llebre d'en Nicolau, que debutarà en els 10 km.

D'altra banda en Max està ja a punt d'arribar a terres catalanes (ho farà dimecres) per estar-s'hi uns quants dies aprofitant la Setmana Santa. Tenim ganes de veure'l ja que la seva estància a Itàlia fa que el podem veure realment molt poc. Esperem que en breu ens faci un post.

Emmanuel Mutai, a l'arribada de la marató de Londres

Aquest diumenge s'han celebrat algunes maratons importants i altres proves que cal destacar. Per una banda s'ha disputat la marató de Madrid amb victòria final pel kenià Moses Arusei (2h.10:58), quedant per davant del favorit Cherogony.
La marató més destacada però ha sigut la de Londres, on el també kenià Mutai s'ha imposat a la prova amb un estratosfèric temps final de 2 hores 4 minuts 40 segons, la quarta millor marca de tots els temps.  L'espanyol Chema Martínez, tot i no fer el temps que esperava, ha aconseguit la mínima per participar als pròxims mundials de Daegu (Corea del Sud) amb 2 h.15:25. A més, l'actual recordman mundial de marató, Haile Gebrselassie, ha guanyat la mitja marató de Viena amb 1 hora 18 segons, en la seva preparació pels JJ.OO. de Londres.

Finalment Roger Roca, un dels millors runners catalans en l'actualitat sobre el que tindreu una novetat aviat en aquest mateix blog, ha quedat subcampió d'Espanya de duatló a Soria, demostrant així el seu gran potencial.

Dedico aquest post a C.G., una persona molt especial.

Roger Roca, un auntèntic crak

Agafa'm si pots

Read More

Cara i creu a la cursa dels Bombers

Abans de res, perdoneu pel retard  però per qüestions d'estudis no hi ha hagut temps material per fer abans la crònica.

La sortida

Aquest passat diumenge es disputava la Cursa dels Bombers, una de les curses populars més importants del calendari. Personalment la trobo, pel que fa a ambient, una de les millors de l'any. Enguany érem més de 20.000 runners corrent per Barcelona. A diferència de l'any passat que hi vaig anar sol, aquest any m'acompanyava en Joan, que es disposava a fer una bona marca i aproximar-se als 46 minuts. La meva intenció inicial era voltar els 44 però hauria d'haver vist que fer aquest temps era molt difícil per les condicions en que arribava. El divendres havia tingut un dia esgotador i a més, portava molt poc rodatge a les cames.

Envoltat d'una marea de gent vaig sortir disparat amb la idea de agafar un ritme còmode però prudent, de manera que pugues anar de menys a més al llarg de la cursa. Quan creuava el primer km ja em donava compte que algo no anava bé. Em notava les cames garratibades i em costava molt mantenir el ritme, un ritme que d'altra banda no era res de l'altre món. Tot això ja em va fer preocupar i veure que patiria molt i que estaria lluny del temps desitjat. Efectivament, al pas pel km 5 semblava que en portés com a mínim el doble i estava ja molt cansat. Poques vegades havia tingut tan males sensacions ja des del principi.

A l'arribada

Un factor a destacar és la calor. No és ni molt menys excusa però tampoc s'ha d'obviar que en feia hi molta, molt més de l'esperat. La qüestió és que els últims kms vaig patir molt i vaig haver de fer grans esforços per no caminar en algun moment o altre. Temps final: 45:27, a la posició 3118, a un ritme de 4:33 min/km. El fet que no mantingués un ritme per sota de 4:30 demostra la mala cursa que vaig fer.

En Joan, per la seva banda, va fer una molt bona cursa. El temps final, 46:01, ho demostra. És la seva millor marca personal així que, felicitats!

Deixant de banda els temps, la cursa en sí va ser una vegada més espectacular, amb una gentada de corredors. Tot i l'elevat preu de la inscripció, crec que per mínim que pugui sempre intentaré anar-hi.

Ara toquen unes setmanes de descans per afrontar amb garanties la següent cursa, el 30 d'abril, a l'Hospitalet.


Agafa'm si pots

Read More