A només 15 dies...

Gairebé sense adonar-nos-en estem sols a dos setmanes del gran objectiu de la temporada. Només 15 dies per afrontar la Núria-Queralt 2011. La tensió es comença a notar i, el fet de parlar-ne i estar-ne diàriament pendent, no fa res més que augmentar aquests nervis. En aquestes setmanes que queden és qüestió de seguir entrenant amb moderació i "cap" i de començar a enllestir tots els punts que involucra una prova d'aquest estil: des del material necessari - i obligatori - per la marxa així com el viatge i estada a Ribes de Freser etc. Preparar-ho tot perquè el dia D estigui tot correcte i no hi hagi sorpreses desagradables d'última hora. Igual que un triatleta amb la bicicleta, el neoprè o les bambes la nit anterior, nosaltres amb la motxilla, la roba d'hivern per la nit o l'esparadrap. Tot a punt.

El perfil de l'edició d'enguany

Ja que només resten 15 dies és bon moment d'analitzar una mica per sobre el recorregut i perfil de la competició. Tot i que l'edició d'enguany té menys km - comparant-ho amb els últims anys -, és cert també que és una de les que té més desnivell: 11.300 metres de desnivell acumulat, repartits en 5.000 de positius i 6.300 de negatius. 

Agafant com a referència el perfil i sobretot, les cròniques de companys que l'han realitzat en edicions anteriors, podem dir que cada una de les parts a tenir en compte al llarg del recorregut són:

- Pas dels Lladres: És la primera pujada considerable. Mirant imatges sembla que és una pujada llarga i dura, amb un pendent no massa exigent però que costa avançar. 

- Baixada cap al C3: Un cop arribat a dalt del Pas dels Lladres toca baixar fins La Molina, uns 10 km. Tot i ser descens, s'haurà de vigilar perquè aquest tipus de baixades en una marxa d'aquest tipus poden fer més mal que bé, bàsicament als genolls. 

- Pujada al Coll de Pal: La segona pujada considerable. Pel que sembla, unes primeres rampes molt dures amb molt de pendent i zig-zag que no deixen ni un sol moment de pausa. 

- Baixada del C4 al C5: Un descens força llarg on ja es comença a fer fosc i on, en teoria, un es pot 'relaxar' una mica (no sé perquè fa pinta que no serà així...). 

- Pujada al Coll de Bauma: Un dels trams claus. Una pujada que, tot i que aparentment no sembla massa exigent, és en el fons enganyosa. Corriols estrets, amb bastants km's a les cames i de nit, es pot fer molt dura. 

- Fins el C7: El que seria una part per reposar una mica és un trencacames de constant pujar-baixar fins arribar a Saldes. 

- Última pujada: Situada cap al km 65, toca travessar les últimes muntanyes i situar-se altre cop als 2000 metres d'alçada. 

- Tram final: Un cop arribat al penúltim control (C9) gairebé ja només queda baixar, tot i que alguna rampa sorpresa d'última hora apareixerà pel mig.

El Pas dels Lladres

Com es pot veure és un recorregut que gairebé mai et deixa estar tranquil i que fins a l'últim moment t'obliga a estar connectat. Aquestes valoracions les hem fet a partir de les opinions que heu fet en diverses cròniques però en tot cas és probable que ens equivoquem en algun punt. Si coneixeu el terreny i voleu afegir o corregir alguna cosa, n'estarem encantats.
El que està clar, d'altra banda, és que els paisatges seran segur un autèntic espectacle i plaer per a la vista, recorrent unes muntanyes precioses, de les millors del nostre país.

Per últim recordar que d'aquí una setmana posarem en marxa la PORRA NÚRIA-QUERALT, on només ens haureu de dir quin és el temps que creieu que farem tan en Pol com jo a la cursa (tenint en compte que el límit màxim de temps són 24 hores). El guanyador s'endurà un sortit de productes de la terra, de la Vall de Núria. Esperem la vostre participació!




Agafa'm si pots

Read More

Salomon Team 2011, un grup d'estrelles

La veritat és que tan en Max com jo estem gratament sorpresos del progrés que està aconseguint aquest blog. En l'última setmana les visites - sempre en relació amb la magnitud del blog, humil i poc conegut - han crescut de forma considerable, cosa que ens alegra molt i ens fa mantenir la il·lusió i l'optimisme. La intenció sempre és tractar temes d'actualitat i que creiem que poden ser de l'interès de tots de manera que cadascú de vosaltres pugui aportar la seva opinió.

Aquesta setmana s'ha realitzat la presentació de l'equip Salomon Santiveri Outdoor Team 2011, que perfectament es podria anomenar dream team pel nivell i qualitat dels seus integrants. L'equip s'ha concentrat dos dies en un hotel en ple macís del Montseny, on s'han fet entrenaments, xerrades tècniques i atenció a la premsa. L'equip - amb alta representació catalana - es podria dir que és la selecció espanyola del trail running i una de les millors seleccions del món sense cap mena de dubte. Els seus integrants són autèntiques màquines:

- Kilian Jornet: El rei de l'especialitat, poc es pot dir d'ell que ja no se sàpiga. Només amb 24 anys ja té un currículum formidable i al ritme que va, aspira a batre tots els rècords. La seva última gesta, pujar i baixar el Mont Olimp amb 5 hores i 19 minuts.

- Miguel A. Heras: El segon millor corredor del moment. Germà de l'exciclista Roberto Heras, el corredor de Salamanca ha aconseguit grans victòries en proves de primer nivell com la Transvulcània, la Transgrancanaria o la Cavalls del Vent.

- Iker Karrera:  Guanyador junt amb Heras de la Transvulcania 2011, el guipuscoà ha destacat amb victòries a la Carros de Foc i a la Costa Brava Xtream.

- Tòfol Castanyer: El mallorquí, amb grans marques també en atletisme (2 h 25 en marató), s'ha donat a conèixer gràcies a les victòries aconseguides, entre d'altres curses, a la Copa del Món, on n'és l'actual campió.

- Aurelio Olivar: Experimentat en ultras i raids, té un 6è lloc a la Marathon des Sables 2010 i és el guanyador del Cruce de los Andes Argentina-Xile 2009.

- Mireia Miró: La jove catalana representa el present i sobretot el futur del trail running. Tot i que on més destaca és en l'esquí de muntanya, amb només 14 anys ja va quedar primera de la seva categoria a la travessa Gràcia-Montserrat. Tota una promesa de l'especialitat.

- Mònica Aguilera: El palmarès de la catalana és incomparable. A banda d'aconseguir llocs de mèrit a grans proves com la UTMB o els 100 km del Sàhara, va ser al 2010 quan va tenir els seus millors resultats, guanyant la Marathon des Sables i les 100 Milles de l'Himalaya.

- Nerea Martínez: La més veterana de totes, ha aconseguit victòries de prestigi a l'Ehunmiliak i a la Cavalls del Vent.

- Laura Orgué: Membre de la selecció espanyola d'esquí de fons, la catalana ha guanyat curses de prestigi a Catalunya com la Cuita del Sol o l'Olla de Núria, on l'any passat va quedar per davant de la campiona del món Emanuela Brizzio.

Per últim recordar que d'aquí un parell de setmanes posarem en marxa la PORRA NÚRIA-QUERALT, on només ens haureu de dir quin és el temps que creieu que farem tan en Pol com jo a la cursa (tenint en compte que el límit màxim de temps són 24 hores). El guanyador s'endurà un sortit de productes de la terra, de la Vall de Núria. Esperem la vostre participació!

Agafa'm si pots

Read More

Última cursa abans del gran objectiu

Aquest diumenge vaig córrer la cursa de Pineda de Mar (10 km), l'última competició abans de la Núria-Queralt-Berga. S'acaben les curses i ara toca centrar-se única i exclusivament en el que és el gran objectiu de la temporada. Sense marques concretes, sense buscar el millor temps, simplement amb la idea de ser finisher.

Sortida de la Cursa

Bon ambient el que hi havia a Pineda. El fet que hagués plogut durant tota la nit no era gaire bon presagi - quan vaig sortir de Mataró plovia força - però per sort a Pineda feia bon temps i el terra tampoc estava excessivament mullat. Abans de començar saludo a diversos ex-professors de l'institut que ja són habituals en la majoria de curses, tots ells amb bones marques.

Pel que m'havien comentat la cursa és plana. Ja toca. Un cop iniciada la cursa, al pas pel km 3, ja començo a notar certa fatiga. Miro el rellotge i tampoc és que vagi a gran ritme. Passo el km 5 amb 21:07, un bon temps de moment però amb unes sensacions a dins gens bones. El circuit efectivament és planer tot i que amaga alguna pujadeta "suau" que quan un està tocat, es deixa notar. A mesura que passen els kms cada vegada pateixo més i costa molt mantenir el ritme. El fet de patir en el segon 5 mil i fer un temps major al del primer no és cap novetat, però a diferència de la resta de vegades, aquest cop no he portat un ritme massa elevat. Així doncs, amb uns dos kms finals agònics, arribo a la meta. 43:01, 10º de la categoria a 4:19 el km.

Com dic aquesta és la última cursa que faig. El pròxim dorsal que em posi, la pròxima tensió que sentiré per haver de començar una prova, ja serà per la Núria-Queralt. Ara toquen tres setmanes importants. Està clar que a aquestes altures, la forma física necessària és té o no es té. No hi ha temps per agafar-la. Però sí que es pot perfil i acabar de millorar.

Un dels grans paisatges de la NQ

Crec sincerament que la forma amb la que arribaré no és la més adequada. Bàsicament ha sigut per falta de temps, que m'ha obligat moltes setmanes a fer sols un entrenament. Però és el que hi ha. Tot i que és evident que l'estat físic és vital, també ho és en aquest tipus de proves tenir un bon cap. Que sigui el cap el que tiri de tu en els moments en que les cames diguin prou. Com vam comentar en el post anterior, ja analitzarem amb detall els factors de la competició a tenir en compte.

Per últim voldria destacar els missatges d'ànim del Rotterdam - ànims a tu també per la Cavalls del Vent, el que és segur és que gaudiràs dels paisatges jeje - i del Carles Aguilar - està clar que el cap serà molt i molt important, sobretot en els moments més crítics com la nit o ens els últims kms -. Gràcies als dos i a tots els que seguiu el blog!



Agafa'm si pots

Read More

Núria-Queralt: només un mes

Quan queda un mes exacte per la Núria-Queralt, el gran objectiu de la temporada, és hora ja de fer el primer post. Quan un té davant un objectiu d'aquesta magnitud, són moltes les hores que ocupa pensant-hi i també són moltes les preguntes que s'arriba a plantejar: estaré preparat? Seré prou fort mentalment per tirar endavant a partir del moment en què físicament ja no pugui més? Com respondran les cames davant d'un perfil tan espectacular a la vegada que demolidor? Com passaré la nit, un dels factors més importants a tenir en compte? I un llarg etcètera.

Monistrol de Montserrat, 2010

Realment quan un s'apunta a una prova com la NQ (92 km i 10.000 metres de desnivell acumulat), totes aquestes preguntes acabant resultant, en el fons, una mica inútils. Perquè si bé és cert que pots trobar-hi resposta a totes elles (o fer-ne una hipòtesi), a l'hora de la veritat tot queda en mans de la grandiositat que té la prova, de la brutalitat del seu perfil, de la bellesa dels seus paisatges i dels mil i un entrebancs que poden sorgir en qualsevol moment. Recordo quan, a l'any 2009, afrontava la meva primera Matagalls-Montserrat, tot un mite dins de les marxes a Catalunya. Veure el perfil era aterrador i no podia fer-me la idea d'estar caminant per la muntanya durant gairebé 1 dia sencer...Ara, el repte que se'm planteja a davant és de característiques semblants però molt més dur.

Tot i això, tan en Pol com jo confiem en poder acabar aquesta gran prova. El temps és igual. El que importa és creuar la línia d'arribada en menys de 24 hores i sentir-nos uns finishers més. El respecte que li tenim és immens però això no ens fa tirar enrere. Tot el contrari, ens motiva encara més.

Aquest és el primer post d'una sèrie en què repassaré una mica tots els factors a tenir en compte de cara a la realització de la cursa. Més o menys aquests són els aspectes a comentar:

- El perfil/recorregut, amb els punts claus.
- El planning de viatge  abans de començar la cursa.
- El material necessari per anar ben preparats.

S'ha de dir que segurament, tan per la part d'en Pol com per la meva, la preparació no ha sigut la desitjada. La falta de temps per entrenar ha sigut una pesada llosa que veurem fins a quin punt ens perjudica... Amb el que sí comptem ja des de l'inici és amb una il·lusió i una motivació insuperables. Mentalment confiem en nosaltres mateixos. El cap no ens fallarà - o això esperem -. El cos... ja ho veurem.

Per tancar aquest primer post introductori explicaré la sorpresa que us teníem preparada des de fa temps. Hem decidit fer una PORRA NÚRIA-QUERALT en què tothom que vulgui hi podrà participar. Què s'ha de fer? Senzillament ens haureu de dir quin és el temps exacte (amb hores i minuts) que creieu que farem a la cursa (tenint en compte que el límit de temps són 24 hores).
El guanyador s'endurà un parell o tres de PRODUCTES DE LA TERRA, concretament, de la comarca del Ripollès. Així doncs només cal que participeu!

Setmanalment us anirem recordant la porra, que es posarà en marxa a finals de juny (encara sense data exacte) i que estarà oberta un parell de dies perquè tingueu temps de participar-hi tots.

Agafa'm si pots

Read More

Setmana de transició

Aquest passat cap de setmana cap dels dos components d'aquest blog va disputar cap cursa i, de fet, el més destacat és la gran victòria del Barça sobre el Manchester United (3-1) que el fa guanyar la quarta Champions de la història del club (Wembley, París, Roma i altre cop Wembley). Degut a que els dos som molt culers (vam poder veure el partit junts gràcies a l'estada de diversos dies que està fent en Max a aquí), no podíem deixar passar aquesta gran notícia.

A banda d'això, com dic aquest cap de setmana no hi havia competició. La pròxima serà aquest diumenge 5 de juny amb la Cursa de Pineda. Serà una de les últimes - sinó la última - cursa que disputaré abans d'acatar el gran objectiu de la temporada: la Núria-Queralt. Respecte a aquesta última, a partir d'aquesta setmana ja farem algun que altre post amb els primers apunts de la cursa. Des d'ara i fins la data de la prova analitzarem el perfil, recorregut, factors a tenir en compte entre molts altres elements vitals. De fet, com ja vam comentar en algun altre post, serà aquest mateix dijous quan us explicarem la sorpresa que tenim preparada i que de ben segur us agradarà i us farà sentir partícips d'aquesta gran competició que és la Núria-Queralt.

Tanmateix, que aquest cap de setmana no hàgim disputat cap prova no treu que no tinguem crònica disponible. El nostre company Pol Casanovas (el trobareu al seu blog de recent inauguració) ens ha fet arribar la seva crònica del Trail de St. Esteve de Palautordera, una cursa de 27 km per muntanya. Esperem que gaudiu de la seva experiència en aquesta dura prova!

Ahir, diumenge, en Joan i jo vam assistir a la TrailSe, cursa de muntanya de la Copa Montseny.

Quatre hores després d'haver anat a dormir tocava llevar-se per anar fins a St.Esteve a recollir dorsal, escalfar i estirar amb calma. Poc abans de la sortida ens trobem en Josep, que venia disfressat de fotògraf, i els seus companys. Mentre esperàvem el tret de sortida observàvem l'alt nivell de corredor que hi havia mirant les samarretes i les equipacions, fins i tot en vam veure amb la samarreta de finisher de l'UTMB, quin nivell!!
A les 9 en punt sortim del poble i fem els 6 primers km bastant planers en uns 24min. Anem força frescos i gaudim del magnífic paisatge, sempre amb el Turó de l'Home al fons. Després d'una baixada una mica tècnica toca el tram més dur de la cursa, més de 8km de pujada constant per corriols. Es fan taps i perdo un parell de cops en Joan de vista, però quan puc accelero el pas i el torno a atrapar ràpidament. Arribem a un avituallament enmig de la pujada on aprofito per menjar una mica de síndria i fer un parell de fotos, quan em giro ja veig en Joan a una cinquantena de metres corrent en pujada. Decideixo no seguir-lo, anar al meu ritme i gaudir el màxim possible de la cursa. Després d'un últim tram de pujada molt dura (quasi d'escalada) toca una llarga baixada per pista, on en un moment de distracció m'equivoco de camí i em toca refer en pujada uns 100m per agafar el bon corriol. No em noto gens cansat físicament tot i que no em veig amb prou forces com per córrer a les pujades, intento compensar-ho baixant molt ràpid en els trams de baixada tècnica on adelanto molta gent, però segueixo sense veure en Joan, em devia haver tret un bon grapat de minuts perquè vaig baixar a un ritme molt alt. M'aturo per fer un parell més de fotos del paisatge, i després de passar pel costat d'un parell de masies arribem a una mena d'ubanització on hi trobem el penúltim avituallament. Queden 8km i una última pujada al Castell de Montclús. Surto de l'urbanització a bon ritme i després d'una lleu baixada arribo al darrer avituallament abans de la pujada al castell. Queden menys de 5km, pujo ràpid però em veig obligat a afluixar una mica el ritme perquè començo a patir muscularment. Passo pel costat mateix del castell camino un centenar de metres per recuperar les sensacions i començo a córrer els últims 2km, la gent des de les cases ens ruixen amb mangueres i entre un gran ambient i aplaudiments pels carrers del poble arribo, sentint com l'speaker crida el meu nom, amb un temps de 3h21min.

Em trobo en Joan que havia arribat 5min abans, amb un molt bon temps de 3h16min.

Ha sigut una cursa totalment recomanable, amb un gran ambient, una gran organització i un magnífic recorregut dur i tècnic.

Com a punts positius a nivell personal i de l'organització en general destacaria:

- La molt bona senyalització.
-Els avituallaments situats en els punts clau.
-Pujades dures i baixades divertides
-El Buff i la samarreta tècnica.
- I a nivell personal, el fet d'haver acabat la cursa força sencer, tot i no haver fet un gran temps, i amb la total convicció de que l'any que ve repetiré.

L'únic punt ''negatiu'' de la prova seria:

-Poca varietat d'aliments sòlids en els avituallaments.

Agafa'm si pots

Read More

Males notícies...

Iniciem la setmana amb un breu post que, de fet, preferiríem no fer però les circumstàncies i els fets ens obliguen. A la ja anunciada mort de Severiano Ballesteros, el millor golfista espanyol i un dels millors esportistes de la història a Espanya, s'han unit en aquests últims dies dos figures més de relleu.

Per una banda la mort de Samuel Wanjiru, que es va produir tot just ara fa una setmana, i que va ser una notícia d'abast mundial, com és lògic. Segons fonts oficials de la policia, el maratonià es va veure sorprès a casa seva per la seva dona mentre ell estava en companyia d'un altra noia. A partir d'aquí no està gaire clar el que va succeir tot i que es diu que, després d'una discussió entre la seva dona i ell, es va precipitar pel balcó.

Wanjiru era un ídol al seu país

Wanjiru tenia la segona millor marca mundial de mitja marató (58:33, La Haya, 17 de març de 2007) i s'havia proclamat campió olímpic de marató als Jocs de Pequín 2008.

D'altra banda, en una notícia que s'acaba de conèixer fa escassament una hora, s'ha conegut la mort del ciclista català Xavi Tondo, corredor de l'equip Movistar (ex Cervélo) i que enguany ja havia guanyat la Vuelta a Castilla y León. Tondo era un dels millors ciclistes espanyols en l'actualitat i havia realitzat grans actuacions a La Volta i la París-Niça. Segons informa la web de Marca, el ciclista de Tarragona es disposava a sortir a entrenar amb el seu company de fatigues Beñat Intxausti quan li ha caigut a sobre la porta del garatge.

Tampoc hem d'oblidar la mort d'un altre ciclista, el jove belga Wouter Weylandt, mentre disputava la tercera etapa del Giro el passat dimarts dia 10. Weylandt va xocar mortalment contra un mur de pedra de la carretera mentre baixava el Passo del Bocco i els metges no van poder fer res per salvar-lo.

Des d'aquí acompanyem en el sentiment a la família i amics de Xavi Tondo, així com també als de Samuel Wanjiru, Severiano Ballesteros i Weydlant. Desgraciadament aquestes últimes setmanes sembla que estem "de pega" i tot són males notícies. Esperem que aquesta mala ratxa es trenqui aviat i que tardem en tornar a rebre notícies d'aquest tipus.

Weydlant, el ciclista de Gante

Xavi Tondo, el ciclista català

Agafa'm si pots

Read More

Lentes millores

Aquest diumenge tocava la Cursa de Nou Barris, de 10 km, que m'havia recomanat una dona el passat gener i que, vist el calendari, em va semblar bé escollir-la. Un cop realitzada, personalment deixa una mica de desitjar i per diferents motius no és, està clar, de les millores que he fet (organització, accessibilitat).

Tot i que el dia va començar malament, s'ha de dir que va tenir final feliç. Malgrat que em vaig llevar força aviat - un ja s'acaba acostumant -, vaig perdre el tren que tenia previst agafar i ja tot va anar contrarellotge. Després d'un tren i dos metros, finalment arribo, un quart d'hora abans que es doni el tret de sortida. 

A l'arribada, cansat però satisfet

A diferència de Canet, d'aquesta cursa no en tenia gaire informació i pensava que el recorregut seria planer, amb algun desnivell poc important. Error. 

Des del primer km s'enfila una llarga baixada que ràpidament passarà a ser una pujada consistent. El recorregut en general es caracteritzarà per llargues rectes, moltes d'elles de "fals pla". El ritme que porto és força bo, probablement massa ràpid. Cap al km 4 veig al meu costat el gran Xavier Bonastre. Senyal que vaig bé. Al pas pel km 5 però noto que efectivament, tal i com ja pensava, el ritme ha sigut massa elevat. Començo a notar la fatiga a les cames i noto que altre cop, tocarà patir. Els tres últims km són llargues rectes que piquen lleugerament cap a dalt, fet que a simple vista potser no s'observa però que realment es nota. Patint de valent creuo la línia de meta cansat però content. Millor marca personal, 42:22. 151º de la general a ritme de 4:15 el km.

Analitzant les dues últimes curses, es pot observar que s'ha donat exactament la mateixa circumstància. Els primers 5 km els realitzo raonablement ràpids (a 20:30 aprox.) el que suposaria, seguint aquest ritme, fer una marca al voltant dels 41 minuts. No obstant això, els 5 últims km pago l'esforç del principi i ralentitzo el ritme, amb la qual cosa perdo mínim un minut. És qüestió doncs d'anar trobant l'equilibri per anar millorant. 

Ara toca un descans i la pròxima cursa serà, si no en sorgeix cap abans, la de Pineda de Mar el 5 de juny. Tot i això, tan en Pol com jo ja estem centrats gairebé únicament en la Núria-Queralt. Els pròxims dies i setmanes ja us anirem informant sobre l'esdeveniment així com les nostres sensacions a mes i mig que arribi el dia... Tampoc volem avançar res però ja us advertim que hi haurà una sorpresa pre-cursa que segur que us agradarà molt i on podreu participar tots aquells que vulgueu.

Agafa'm si pots

Read More