Montserrat, com m'agrades!

D'entrada, s'ha d'aclarir que amb Montserrat em refereixo a la muntanya, no a una dona jeje Aquesta muntanya té alguna cosa que m'atrapa, que em fa quedar-me embadalit cada vegada que la tinc davant. Majestuosa, forta, molt imponent. A més, és impossible oblidar les gotes de suor que hi he deixat en la pujada fins al Monestir per acabar la Gràcia-Montserrat i la Matagalls-Montserrat. Després d'una nit sense dormir i amb forces quilòmetres i metres de desnivell a les cames, acabar en un escenari així és únic, especial. Per molt que la pujada final, no excessivament llarga però castigadora, t'obligui a exprimir-te. 

Ahir, amb en Pol, vam fer un entreno maco, no massa llarg però molt intens. A les 10 del matí ja estàvem en marxa. Vam seguir el roadbook d'en Pol que, com podeu veure a la imatge, era de màxima qualitat i que ens va ser de gran utilitat -això últim no és ironia-. Vam sortir d'una carretera al costat del pàrquing de l'estació del cremallera. Al cap d'uns 2 km vam agafar un corriol a l'esquerra i d'allà, pujant poc a poc, vam arribar al Monestir de Santa Cecília. Un cop allà vam entrar en un altre corriol, a l'esquerra de la carretera, i amb alguns problemes d'orientació inclosos vam arribar a la canal de Sant Jeroni. 

Un roadbook senzill però efectiu  Foto: David G.

 

El primer tram de la canal, el més complicat tècnicament  Foto: David G.

Pel que havíem llegit, aquesta canal era tècnicament una mica complexa, fins i tot perillosa si les pedres i roques estan mullades. Com era el cas. Vam tenir sort, però, que una parella jove que hi anava a escalar ens van ensenyar com pujar el primer tram, el més complicat. Agafats a les cadenes de la paret i mirant de posar bé els peus, finalment ens en vam poder sortir. La resta de la canal és tècnicament més fàcil, tot i que cal estar atent en tot moment i no relaxar-se fins arribar a dalt de tot. A més, tot i que no ho sembla, les pendents són exigents i vam acabar realment amb les cames tocades. Això sí, les vistes a dalt de tot, rodejats de turistes -la major part procedents del Monestir- mereixen tal esforç. 

A Sant Jeroni, amb unes vistes espectaculars  Foto: Turista

Plàtan i cap a baix que fa baixada! A bon ritme vam fer tot el camí que porta al Monestir. Va ser la primera vegada -si no compto les vegades que hi he anat de petit- que feia les escales finals de pujada sense haver-hi cap arribada de cursa a la plaça. I també va ser la primera vegada que feia la pujada de la muntanya des de Monistrol però de baixada. 

Finalment, a les 14:15 ja estàvem esperant el tren de tornada. 24 km i 1.400 metres de desnivell positiu. Per rematar-ho, a l'arribar a Mataró vam anar directes a jugar un partidet de bàsquet amb excompanys d'equip. Un bon final. Aquest matí he fet 5 km a la cinta per recuperar ja que em noto les cames tocades. 

Estic molt content de l'entrenament, on vaig disfrutar molt -un recorregut el que vam fer, per cert, 100% recomanable-. 

Ara mateix, la motivació de cara a Pels camins dels Matxos està al màxim. Portava dues setmanes amb més volum i en aquesta que acabo he sumat 50 km. N'estic segur que, per molts quilòmetres que faci, arribaré a Torelló el 21 d'abril amb molts dubtes. Bàsicament perquè l'estómac sempre estarà allà per arruïnar-me la cursa. Però, per la meva part, d'esforç, entrega, ganes i motivació no en faltaran. Això segur. 

Per acabar, felicitar al meu germà Albert, que aquest matí ha fet la seva segona cursa, la Transplant run de 5 km- i amb marca personal. En res estarà apretant-me els talons jeje I també a la Núria, que ha acabat la Ruta dels Tres Monestirs amb bones sensacions. I tractant-se de 52 km, això és important!

En Pol pujant amb l'ajuda d'una cadena  Foto: David G.

Al Monestir de Santa Cecília, a mig camí  Foto: Pol C.

A l'estació de tren, amb una estampa immillorable  Foto: David G.

El punt de sortida de l'entreno, al costat de l'estació del cremallera Foto: David G.

David Giménez Font
Agafa'm si pots

Read More

Europeu d'atletisme de Göteborg: espectacle i bones marques en un magnífic escenari

 L'assistència de públic va augmentar poc a poc  Foto: goteborg2013.com

El Campionat d'Europa en pista coberta celebrat el cap de setmana passat venia marcat per l'absència de figures importants –la majoria d'ells amb la mirada posada en la cita estiuenca de Moscou- però també per la presència de joves promeses que han demostrat no solament ser el futur sinó el present de l'atletisme europeu. A més, la competició tornava a Suècia 17 anys després que el Globe Arena d'Estocolm acollís a centenars d'atletes del Vell Continent. L'assistència de públic a l’Scandinavium Arena el divendres no feia ser molt optimista, amb moltes localitats lliures, un fet que va estranyar a més d'un doncs al país escandinau l'atletisme té un gran pes, al costat del golf o els esports eqüestres, amb molts practicants. No obstant això, els afeccionats es van anar animant a poc a poc fins a aconseguir, el diumenge, una entrada més que bona.

Precisament, les xifres d'audiència de les diverses emissions que va fer RTVE de l'Europeu són una bona mostra que l'atletisme continua molt viu i que compta amb una important massa de fidels darrere. De fet, amb visitar Twitter el dissabte a la tarda, en plena segona jornada, ja es podia veure el seguiment. Els afeccionats van poder seguir la cita a través de Teledeporte o bé per Eurosport, aquest últim de pagament. És d'agrair que Teledeporte destinés gran part de la seva programació del cap de setmana al campionat si tenim en compte el pes que se li dóna a Espanya a l'atletisme, que passa generalment desapercebut en detriment del futbol, el bàsquet o el tennis. Sota la direcció d'Ernest Riveras, el canal temàtic en obert va aconseguir uns bons números. Si bé el divendres solament va arribar als 91.000 espectadors en la sessió de tarda, el dissabte aquesta xifra va créixer fins als 149.000 i, ja el diumenge, va aconseguir un pic de 251.000 seguidors. Unes dades que demostren que l'atletisme en pista coberta també interessa, malgrat que la gran cita atlètica d'aquesta temporada queda clar que és el Mundial de Moscou a l'agost.

Així doncs, cal destacar altres qüestions d'aquest esplèndid Europeu de Göteborg:

1. La participació espanyola. Sempre és difícil que hi hagi unanimitat a l'hora de posar una nota al rendiment dels atletes en una competició. Però, donat l’impàs en el què es troba la selecció, l'equip amb el qual es comptava i les opcions reals de medalla, es pot qualificar de notable. Ruth Beitia, la capitana de l'equip, era una de les favorites en salt d'altura. Atenint-nos a la marca, la medalla era gairebé obligatòria. Però rivals com Tia Hellebaut, Alessia Trost o les sueques Jungmark i Green prometien lluita. Finalment, l'atleta càntabra, que al principi no havia d'estar a la cita per la seva decisió de retirar-se, va ser l'única que va aconseguir alçar-se sobre 1,99. D'altra banda, hi havia moltes esperances dipositades en els 800 metres, amb Kevin López i Luis Alberto Marco. Seria el sevillà el que acabaria portant-se el gat a l'aigua amb una plata merescuda, per darrere del favorit, el polac Adam Kszczot. En el Campionat d'Espanya de Sabadell, Juan Carlos Higuero va exhibir la seva fortalesa i la seva punta de velocitat. Precisament, aquesta potència al costat de la intel·ligència tàctica feien albergar esperances en els 3.000 metres. I vaja si es va exhibir. Amb experiència i sobretot molta sang freda, el burgalès va esperar  el moment just per atacar i aconseguir una altra plata. Com també de plata va ser la medalla que va aconseguir Isabel Macías en els 1.500 metres. Si bé s'esperava un metall en aquesta prova, pocs pensaven que seria Macías qui la portaria. Natalia Rodríguez no va poder disputar la final i l'altra component espanyola la va suplir a la perfecció. Justament, les lesions de la tarragonina i d'Ángel David Rodríguez van ser el major pal doncs tots dos estaven destinats al podi.

Beitia, la flamant campiona d'Europa en salt d'alçada 

2. Celebració amb mesura. Les quatre medalles són benvingudes i cal gaudir-les i assaborir-les. Si bé és cert que queden lluny els 12 metalls aconseguits a Madrid 2005 o els 10 de Birmingham 2007, el resultat és un bàlsam i un alleujament si tenim en compte els antecedents més propers. El daltabaix dels Jocs va fer molt mal i el (no)canvi de la cúpula directiva de la Federació després de les eleccions van crear un escenari que pintava negre. El botí portat de Göteborg és bo però no és per tirar coets. El partit de debò es jugarà a Moscou aquest estiu. Allà, els països no reservaran a ningú i tots sortiran a mossegar. Excepte inoportunes lesions o decisions personals al marge, les grans estrelles estaran en el tartà. A la capital russa es podrà fer un diagnòstic real sobre la salut de l'atletisme espanyol.

3. Imatge del Campionat. Cites d'aquesta categoria acostumen a deixar més d'una imatge destacada però, d'entre totes elles, cal citar la de Renaud Lavillenie. El francès va acabar plorant després de finalitzar la prova malgrat l'or aconseguit, que suposa el seu tercer títol consecutiu i mantenir l'hegemonia en una de les poques proves de la competició que comptaven amb els grans especialistes -concretament els tres medallistes olímpics-. Després d'aconseguir el primer lloc amb un salt sobre 6,01 metres i una lluita amb els alemanys Otto, Mohr i Filippídis, Lavillenie ho va intentar sobre 6,07. Malgrat que no va tirar el llistó, aquest no es va quedar al suport sinó damunt, fet que segons el reglament suposa anul·lar el salt. Així doncs, l'alegria del campió per aconseguir un altre or es va convertir en una amarga tristesa. D'haver aconseguit el salt, Lavillenie hagués aconseguit la segona millor marca de la història, solament per darrere del inassolible registre que va aconseguir en el seu moment Sergei *ubka -6,15, a Donetsk el 1993-.

El francès, instants després de veure com el jutge anulava el salt

4. La polèmica. No és un assumpte nou però després de la cita europea torna a estar a debat. Les polèmiques nacionalitzacions, que són freqüents en aquests últims anys i que han generat un bon nombre de detractors ja que, més enllà de l'aspecte legal, posa en qüestió l'ètica de l'esport. El cas més evident és el de la sueca Abeba Aregawi, d'origen etíop, que va aconseguir els papers corresponents just a temps per participar en el Campionat. Era la gran favorita en els 1.500 metres i va confirmar els pronòstics amb una fàcil victòria sobre la segona classificada, Isabel Macías, a la qual li va treure 10 segons (4:04.47 per 4:14.19).

Aregawa, a distància de les seves rivals durant la prova

5. Canvi d'aires en la direcció. Si bé és cert que el màxim responsable de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) segueix sent el mateix, és a dir, José María Odriozola, després de les passades eleccions es van realitzar alguns canvis en l'estructura directiva que poden haver contribuït positivament a l'actuació dels atletes. És el cas, per exemple, del nou director tècnic, Ramón Cid, que ha introduït alguns criteris nous. Per cert, Cid va valorar els resultats dels seus homes de "notable", va destacar la bona barreja que formen atletes joves i veterans, va lamentar les baixes d'última hora d'Ángel David Rodríguez i Natalia Rodríguez i va afirmar que "el 70% de l'equip ha estat en els seus objectius o lleugerament per damunt".

6. El medaller. La classificació final per equips segons el nombre de metalls la va acabar liderant Rússia amb 14, sent la setena vegada consecutiva que aquest país s'imposa. França, Regne Unit i la citada Rússia van ser els països que van obtenir més ors. Espanya va acabar cinquena.

7. Elements nous en l'organització. Els màxims encarregats de l'esdeveniment, en un país que estima l'atletisme, van voler donar-li un toc original i van potenciar un espai annexe a l'estadi: el Market Square. Aquí es va realitzar la classificació de llançament de pes el dijous -la primera prova- i totes les cerimònies de lliurament de medalles. És per això que, just acabar el 4x400 masculí -l'última prova del campionat, en la sessió vespertina del diumenge- l'Scandinavium Arena es va buidar ràpidament, doncs la major part del públic es va dirigir al Market Square per veure les cerimònies dels vencedors. A més, durant els quatre dies tots els visitants van poder gaudir en la instal·lació de múltiples activitats com practicar el golf o la vela, caminar sobre l'aigua entre altres activitats físiques, a part de comptar amb una àmplia oferta de restauració. 

Un llançador durant la classificació, al Market Square

David Giménez

Agafa'm si pots

Read More

L'Europeu de Goteborg en pista coberta, en marxa

Ahir va començar el Campionat d'Europa d'Atletisme en pista coberta que es disputa enguany a la localitat sueca de Göteborg. Des d'ahir i fins diumenge alguns dels millors atletes del continent lluitaran per pujar al podi. S'ha de dir que hi ha baixes significatives però també que la cita presenta un mix de joves promeses -algunes d'elles ja han demostrat el seu talent en grans cites- i de veterans il·lustres que busquen els seus últims reconeixements. 

La delegació espanyola, que ha viatjat amb 27 components, aspira a aconseguir com a mínim una medalla. Beitia en salt d'alçada, Kevin López als 800 metres, Juan Carlos Higuero als 3.000 metres i, fins i tot, David Bustos als 1.500 són els que, a priori, tenen més possibilitats de pujar al podi. D'altres, com Álvaro Rodríguez o Arturo Casado als 1.500 o Luis Alberto Marco als 800 metres també tenen opcions però dependrà de les circumstàncies de la carrera. 

Higuero es va proclamar campió d'Espanya a Sabadell recentment  Foto: Vavel.com

Us animem a seguir la competició i a disfrutar de l'espectacle que oferiran el francès Lavillenie, que buscarà el tercer or consecutiu en sala, la etíop nacionalitzada sueca Abeba Aregawi -gran favorita als 1.500 femenins- o els velocistes de 60 metres, com Tumi o Vicaut, que de ben segur oferira una carrera emocionant, per posar alguns exemples.

Per tal d'estar ben informats de la cita, podeu llegir l'extensa prèvia que ha fet Vavel.com, amb tots els protagonistes. 

A banda, des del nostre Twitter us anirem informant del més destacat de les jornades. El Campionat l'ofereix en directe el canal Eurosport i Teledeporte, amb el gran Ernest Riveras. No us ho perdeu!

Prèvia Vavel
Twitter Agafa'm si pots


Agafa'm si pots

Read More

Maratest: un resultat necessari

Tenia dubtes, bastants, de com reaccionaria el cos el diumenge a la Maratest, en una distància a mig camí entre els 10 i la mitja marató. Vaig arribar just de temps a Badalona, fins al punt que a falta de 8 minuts encara estava amb la bossa a la mà. Sense poder escalfar -mal dia per no fer-ho ja que el fred era brutal-, vaig posar-me a la sortida amb la incertesa de no saber què passaria. La cursa va començar 10 minuts tard, fet que va provocar la ira en forma de xiulets d'alguns grups de corredors a banda, potser també, del congelament d'alguns altres. Si bé és cert que aquests minuts parats no van ajudar, precisament, a començar activats, crec que el més important és la seguretat i sense l'OK de la policia local, no es podia donar el tret de sortida.

La sortida, a l'Avinguda d'Alfons XIII  Foto: Pròpia

Els primers quilòmetres van ser lents, sobretot també a causa de l'aglomeració de corredors. Tot i això, em va anar bé per agafar les sensacions i augmentar el ritme mica en mica. Segons les meves previsions optimistes, els 5 km els havia de passar en 22:30 minuts. I ho vaig fer en 22:24. Anava bé. 

Les cames tiraven i l'estómac no donava senyals amenaçadors per la qual cosa vaig decidir seguir al mateix ritme. Ja a Montgat, el circuit feia que poguessis veure tots els corredors, tan els que anaven per davant teu com els del darrere. Sembla una tonteria però sempre m'agrada poder veure la resta de participants. Dóna un plus de motivació. Durant el km 7 vaig avançar una llebre però precisament aquest tram de Montgat em va fer veure que la següent la tenia massa lluny. 

El km 10 el vaig passar en 43:29 minuts, també per sota del previst. La por a punxar o a que l'estómac em fes pagar l'esforç estava allà, com una amenaça permanent. Però lluny d'afluixar el ritme, vaig decidir augmentar-lo. Com se sol dir, si muero, moriré de pie. Ja al centre de Badalona vaig començar a patir i notava que a les cames els hi costava però quedava molt poc. Em quedaré amb les ganes de saber a quin ritme vaig fer els dos últims quilòmetres però a mi en va donar la sensació que vaig anar força ràpid. 

Finalment, temps de 1h 03:48. Un temps que hauria firmat segur abans de començar i que em dóna confiança. Tot i que, més que amb el resultat, em quedo amb el fet que vaig anar clarament de menys a més (ho constata la dada de la posició en cursa en els tres controls de xip: 159º-114º-86º). 

Força cansat  Foto: Pròpia

A banda del resultat final, he de felicitar l'organització. La cursa compte amb una organització esplèndida. La veritat és que tot -o gairebé tot- són elogis, i no m'estranya. Molts i bons voluntaris, avituallaments i bossa del corredor correctes, ràpida entrega de dorsals, força ressò per les xarxes socials... I tot encara té més mèrit si tenim en compte que era la segona edició. La idea -tirada llarga pels maratonians o pels que volen atrevir-se amb una mitja- és senzilla però perfecte. Crec que es convertirà en una fixa del calendari. 

Últim punt quilòmetric abans de l'arribada  Foto: Pròpia

David

Agafa'm si pots

Read More

Dependències i objectius

Dues setmanes després de córrer a Badalona els 10 km, aquest diumenge hi tornaré altre cop. Des de fa mesos em seduïa molt la idea de córrer els 30 km de la Maratest, la distància més llarga que hauria fet mai en asfalt. Però com que segueixo amb els problemes estomacals de sempre -sí, sembla mentida però sí-, hi he hagut de renunciar. Un altre any serà. Tinc assumit que, fins que no trobi una solució, tinc una dependència amb l'estómac. Depenc totalment d'aquest per veure si puc o no sortir a córrer. Però també reconec que tinc una dependència amb aquest esport. És inevitable no mirar curses i plantejar-se hipotètics calendaris.

Per això, al final, he decidit apuntar-me als 15 km de la Maratest. Sé que, un cop allà, patiré d'enveja sana al veure a centenars de persones fent una segona volta per completar els 30. Però si no pot ser, no pot ser.

Tot i l'entrenament irregular que porto fent des de fa moltes setmanes, l'altre dia vaig veure que, si l'estómac em respecta mínimament, no estamos tan mal, com diria algú. De fet, tinc l'esperança que diumenge em llevi amb bones sensacions i pugui córrer amb mínimes molèsties. Si és així, crec que puc fer un bon temps. Però no depèn de mi.

Ja estan marcats els punts quilomètrics de la Maratest  Foto: Maratest.com

Els 15 km m'aniran molt bé. Primer, per treure'm el mono de fer curses més llargues de 10 quilòmetres. Segon, per veure a què puc aspirar amb aquest problema físic. Diumenge 10 de març, mentre molts corredors descansaran a casa amb tots els sentits ja posats en la Marató de la setmana següent, jo correré a Gavà. En Jordi, un company de classe, s'ha decidit a posar-se un pitrall i, ja que és de Castelldefels, aprofitarà per fer els 10 quilòmetres. Jo tinc els meus dubtes. Com que la intenció és fer la mitja, la Maratest serà un bon banc de proves per veure si aguanto. Sinó, faré els 10. 

D'altra banda, ja tinc marcat el primer gran objectiu de la temporada: la marxa de resistència Pels camins dels matxos, de 62,8 km i 6.150 metres de desnivell acumulat. Fa molt que no faig una marxa i en tenia moltes ganes. M'acompanyarà en Pol, el complement perfecte en aquestes curses. N'intentarem sortir vius. A part, aquell dia segurament el meu germà debutarà en 10 quilòmetres a la Cursa dels Bombers. Doble motiu d'alegria!

David
Agafa'm si pots

Read More

Montseny + Pirineus aragonesos + Badalona

Acostumat a la rutina d'entrenaments per ciutat -bé, de rutina poc, perquè l'estómac decideix quan puc i quan no-, en aquests inicis del mes de febrer he completat una setmana especial. És difícil, de fet, completar una setmana com la que he fet. I dic especial, no per la quantitat d'entrenaments o de quilòmetres acumulats, que han sigut pocs, sinó per la qualitat. 

Diumenge 3 vam fer una sortida amb l'Oscar, en Niko, en Pol i en Gerard pel Montseny. Era la segona sortida oficial que fèiem els Runners Fuckers, el club d'amics que hem format fa poc i que esperem que vagi creixent. Després d'un accidentat trajecte d'anada, vam arribar als peus del Turó de l'Home. Vam pujar la muntanya i, després, vam baixar per tornar a pujar, aquest cop a les Agudes. No ho vam fer per la carena perquè aquell dia feia un vent molt considerable. Ens van sortir 15 quilòmetres amb 1200 metres de desnivell positiu. Una sortida relaxada que segur repetirem en el futur. Amb una mica de sort encara visitarem els Pirineus abans que s'hi acabi la neu.

Dijous 7 me'n vaig anar a l'Aragó amb una amiga, la Núria. El motiu? Anar a entrevistar a tot un campió de la Tor de Geants, la cursa més dura d'Europa de trail running (330 km - 24.000 metres de desnivell positiu). És català i tot un exemple d'esforç i superació. Encara no sabeu qui és? Bé, en breu penjarem l'entrevista i us asseguro que val molt la pena! Però, ja que vam estar als Pirineus aragonesos, no vam voler desaprofitar l'ocasió per fer una sortida per la zona. La veritat és que ens vam trobar amb molta més neu de la que esperàvem i, de fet, no va ser fàcil trobar una ruta que estigues en condicions i que poguéssim fer sense raquetes o grampons -només portàvem cadenes-. 

Finalment, vam optar per anar al Parque Faunístico Lacuniacha, pertanyent a la Comarca de l'Alto Gállego, que compte amb dos embassaments de gran bellesa com són el de Búbal i el de Lanuza. Des de la mateixa entrada del Parc, que estava tancat, vam enfilar cap amunt fins al Refugi Telera, seguint un camí marcat entre la neu. Curiosament, a mig camí ens vam trobar els excursionistes que havien fet el camí i sort d'ells ja que sinó, amb la quantitat de neu acumulada (fins a un metre i mig), hauria sigut gairebé impossible poder fer el recorregut. Un cop al refugi, i veient que el dia cada vegada s'estava posant pitjor, vam decidir tornar ràpid. En total 1 hora 50 minuts, a ritme tranquil. Vam acabar satisfets de l'entrenament i, sobretot, per haver pogut gaudir d'unes muntanyes amb tanta neu i d'una zona que personalment encara no coneixia. 

Per acabar, aquest diumenge 10 ha sigut el torn dels 10 km de Badalona (ja em perdonareu que li digui entrenament tot i ser una cursa). L'he feta amb l'Oscar amb un objectiu concret: ajudar-lo a baixar de 45 minuts. Tot anava bé, amb el ritme previst, fins al quilòmetre 4,5, on coincidint amb l'entrada al Parc de Ca l'Arnús, l'Oscar s'ha quedat enrere a causa del flato. Un cop me n'he adonat, he baixat notablement el ritme amb l'esperança que es recuperés i es pogués tornar a enganxar, però no ha sigut així. Així doncs, m'he trobat amb mitja cursa per davant i, com es diu col·loquialment, en tierra de nadie. Com que les sensacions a nivell de cames eren bones, he decidit apretar i posar-me a 4:05 min/km. Però era massa atrevit i l'estómac m'ho ha fet pagar. Al km 7, sortint del Port, m'ha entrat un flato intens que m'ha obligat a baixar el ritme i a patir en els últims dos quilòmetres. Al final, 42:51.

L'Oscar, com m'ha explicat a l'arribada, no ha pogut mantenir el ritme. Llàstima! Però aviat ho tornarà a intentar i segur que serà sub45. 

La veritat és que s'ha de felicitar l'organització de la cursa. Una bossa del corredor plena fins a dalt (amb samarreta, buff, diversos aliments, un bloc de notes etc.) a un preu raonable, uns serveis de qualitat, un circuit bonic (tot i que els dos últims quilòmetres perden l'encant) i un ressò a través de les xarxes socials, del correu electrònic, amb una aplicació específica per a mòbils... Vaja, que repetiré segur.

En una pròxima entrada posaré més fotos de la sortida al Montseny i als Pirineus aragonesos!

David

Agafa'm si pots

Read More

Calendari de curses febrer i març 2013

Amb el final de l'hivern i el fred, s'acosta la primavera, una època ideal per córrer. De fet, el mes de març és un dels més intensos pel que fa a curses, amb una referència, com és la Zurich Marató de Barcelona. Per tots aquells que la correu, aquí teniu l'entrevista al seu director esportiu, Cristian Llorens. Crida l'atenció, sobretot, el primer cap de setmana de març, on hem destacat ni més ni menys que 7 curses. A córrer, doncs!

FEBRER

CURSA DE MUNTANYA DE MONT-RODON

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:00 h. 

Lloc: Matadepera (Plaça del Casal de Cultura)

Distància: 13,5 km - 600 metres desnivell positiu (muntanya)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:50 h. 

Lloc: Granollers (Arribada al C/ Francesc Macià, davant del Pavelló d'Esports)

Distància: 21,097 km / 5 km (asfalt)

Més informació aquí

BADALONA RUNNING MEMORIAL LUIS CONDON

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h.

Lloc: Badalona (Rambla del Gorg)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

CORRO CONTRA EL CÀNCER

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:00 h.

Lloc: Sabadell (Parc Catalunya)

Distància: 5 km (cross)

Més informació aquí

CURSA MUNTANYA DE CASTELLBISBAL

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h. (25) / 10:15 h. (13)

Lloc: Castellbisbal (Pabelló Esportiu de l'Illa Esportiva)

Distància: 25 km/ 13 km (muntanya)

Més informació aquí

MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:00 h.

Lloc: Campdevànol

Distància: 42,195 km (5.400 m. desnivell acumulat) / 16 km (1.800 m. desnivell acum.) / 9 km (1.000 m. desnivell acumulat) (muntanya)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:45 h.

Lloc: Barcelona (Passeig Pujades)

Distància: 21,097 km (asfalt)

Més informació aquí

CORRE AMB L'APEL·LES! CURSA SOLIDÀRIA

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.

Lloc: Hospitalet de Llobregat (Plaça dels Cirerers)

Distància: 10 km / Milla-1,609 km (asfalt)

Més informació aquí

CROS DE RUBÍ

Dia i hora: Diumenge 17 - 09:00 h.

Lloc: Rubí (Bosc de Can Oriol)

Distància: Cursa Open 5 km/ Curses federatives (cros)

Més informació aquí

MARATEST

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.

Lloc: Badalona (Av. Alfons XIII cantonada c/ Pau Claris)

Distància: 15 km/30 km (asfalt)

Més informació aquí

BOTIFARUNNER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.

Lloc: La Llacuna (Plaça Major)

Distància: 22,3 km (muntanya)

Més informació aquí

CABRILENCA

Dia i hora: Diumenge 24 - 7:30 a 8:00 h.

Lloc: Cabrils

Distància: 12 km/ 18 km (muntanya)

Més informació aquí

MARATÓ I MITJA MARATÓ DE LES VIES VERDES

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.

Lloc: Sortida a Girona i Arribada a Sant Feliu de Guíxols

Distància: 42,195 km/ 21,097 km (muntanya/pista)

Més informació aquí

10 KM I MITJA MARATÓ DE BALAGUER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:30 h.

Lloc: Balaguer (C/Urgell, davant el complex esportiu)

Distància: 21,097 km/ 10 km (asfalt)

Més informació aquí

MARÇ

5 KM I MITJA MARATÓ DEL PRAT DE LLOBREGAT

Dia i hora: Diumenge 03 - 09:30 / 09:40 h.

Lloc: El Prat de Llobregat (al costat del Complex Esportiu Municipal Sagnier)

Distància: 21,097 km/ 5 km (asfalt)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ DE MONTORNÈS-MONTMELÓ-VILANOVA-LA ROCA

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.

Lloc: Montornès del Vallès (sortida i arribada a la zona esportiva municipal)

Distància: 21,097 km/ 5 km (asfalt)

Més informació aquí

10 KM I MITJA DE CAMBRILS

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.

Lloc: Cambrils (davant de l'Ajuntament)

Distància: 21,097 km/ 10 km (asfalt)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ DEL PLA DE L'ESTANY

Dia i hora: Diumenge 03 - 09:30 h.

Lloc: Banyoles (Passeig Antoni Gaudí)

Distància: 21,097 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE CALDETES 

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.

Lloc: Caldes d'Estrac (C/ La Riera)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

10 KM D'AMPOSTA

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.

Lloc: Amposta (Pavelló Esportiu)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

EXPERIENCE TRAIL BERGA

Dia i hora: Diumenge 03 - 07:00 h. / 09:00 h.

Lloc: Berga (Berga Resort)

Distància: 15 km / 30 km (muntanya)

Més informació aquí

ULTRA TRAIL LES FONTS

Dia i hora: Divendres 08, Dissabte 09, Diumenge 10 - 21:00 h./ 06:00 h./ 08:00 h.

Lloc: Xerta (Casal Municipal)

Distància: 120 km - 6.000 metres desnivell positiu (muntanya)

Més informació aquí

10 KM I MITJA MARATÓ DE GAVÀ-CASTELLDEFELS-GAVÀ

Dia i hora: Diumenge 10 - 09:00 h. / 09:45 h.

Lloc: Gavà 

Distància: 10 km / 21,097 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA POPULAR VILA DE SANT BOI 

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:00 h.

Lloc: Sant Boi de Llobregat (Estadi Municipal d'Atletisme Constantí Miranda)

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

5 MILLES FEMENINES DE VALLDOREIX

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:30 h.

Lloc: Valldoreix (Estadi Municipal d'Atletisme Constantí Miranda)

Distància: 5 milles (asfalt i terra al 50%)

Més informació aquí

MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA

Dia i hora: Diumenge 10 - 07:00 h.

Lloc: Cervera 

Distància: 54,14 km / 81 km (muntanya)

Més informació aquí

MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 17 - 08:30 h.

Lloc: Barcelona (Avinguda Reina María Cristina)

Distància: 42,195 km (asfalt)

Més informació aquí

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE MONT-RAL

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.

Lloc: Mont-ral (Casa de Cultura)

Distància: 21,097 km (muntanya)

Més informació aquí

CURSA DE MUNTANYA VALL DEL CONGOST

Dia i hora: Diumenge 17 - 07:00 h. / 08:00 h.

Lloc: Aiguafreda (Plaça de la Rectoria d'Aiguafreda)

Distància: 42,195 km / 21,097 km (muntanya)

Més informació aquí

CURSA DEL RODAL DE SABADELL

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.

Lloc: Sabadell (Pistes d'Atletisme)

Distància: 15,6 km (muntanya)

Més informació aquí

TRAVESSA RUBÍ-MONTSERRAT

Dia i hora: Diumenge 17 - 06:00 h. (caminant) / 08:00 h. (corrent)

Lloc: Sortida a Rubí (Plaça del Doctor Guardiet) i Arribada a Montserrat (Monestir de Montserrat)

Distància: 37 km - 1800 metres de desnivell acumulat (muntanya)

Més informació aquí

CURSA NOCTURNA DELS MUSSOLS

Dia i hora: Dissabte 23 - 19:30 h.

Lloc: Sant Quirze del Vallès (Poliesportiu CEIP Purificació Salas Xandri)

Distància: 11,8 km - 700 metres de desnivell acumulat (muntanya)

Més informació aquí

MARXA SELVA DEL CAMP - MUNTANYES DE PRADES

Dia i hora: Dissabte 23 - 07:00 h.

Lloc: La Selva del Camp 

Distància: 64 km - 4.900 metres de desnivell acumulat (muntanya)

Més informació aquí

CURSA I MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.

Lloc: Valls (Passeig Pdte Tarradelles, davant el Complex Esportiu Municipal Xavi Tondo)

Distància: 21,097 km / 10,5 km (asfalt)

Més informació aquí

CURSA DE MUNTANYA DE MANRESA

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.

Lloc: Manresa (Estadi d'Atletisme del Congost)

Distància: 14,7 km - 500 metres de desnivell positiu (muntanya)

Més informació aquí

CURSA DELS BOMBERS DE GIRONA

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.

Lloc: Girona (Parc de Bombers, C/ Joan Torró i Cabratosa - Mas Xirgu)

Distància: 11 km (terra i asfalt)

Més informació aquí

MARXA 24 HORES DEL CAP DE CREUS

Dia i hora: Dissabte 30 - 08:00 h.

Lloc: Llançà (Sortida a la Platja del Port i Arribada a la Plaça Major)

Distància: 87 km . 5650 metres de desnivell acumulat (muntanya)

Més informació aquí

BATEGA AL BAC

Dia i hora: Diumenge 31 - 09:00 h.

Lloc: Planoles (Plaça del Casino)

Distància: 17 km - 1400 metres de desnivell positiu (muntanya)

Més informació aquí

10 KM DE MATADEPERA

Dia i hora: Diumenge 31 - 10:30 h.

Lloc: Matadepera 

Distància: 10 km (asfalt)

Més informació aquí

Agafa'm si pots

Read More